"A mi també m'interessen molt les rodes de premsa dels divendres de la senyora De la Vega, però portem tres mesos de rodes de premsa en què uns dies diu una cosa i uns altres en diu una altra". Va dir el conseller Castells, i va enfadar al PSOE, però si no ho diu ell qui ho ha de dir? O s'ha de felicitar per la manera com van les converses i com es va ajornant el pacte?
Jo tampoc m'agrada el que està fent el govern de Madrid, encara que el que jo pugui dir no té cap transcendència. L'actitud del PSOE és el principal fre per portar qualsevol política engrescadora per part del PSC, si és que ja en queden ganes. Potser caldria mirar si no convindria partir peres i que cadascú se les empesqués com pogués.
Senyors del PSOE, haurien de saber que no és possible fer contents a tothom, i que quan això es persegueix, acostuma a passar que tothom s'enfada i els promotors escaldats. Si prometen han de complir, i sinó deixin de fer promeses, perquè el prestigi i confiança es perden, i sinó li pregunten al Pere, el del Pere i el Llop.
Mentre el senyor Castells tingui veu al PSC, podrem creure en un partit amb idees pròpies i la valentia suficient per treballar amb constància i dedicació, sense llençar les campanes al vol ni cremar els darrers cartutxos. Si mai tira la tovallola, crec que serà el moment de fer un pensament.
Jo tampoc m'agrada el que està fent el govern de Madrid, encara que el que jo pugui dir no té cap transcendència. L'actitud del PSOE és el principal fre per portar qualsevol política engrescadora per part del PSC, si és que ja en queden ganes. Potser caldria mirar si no convindria partir peres i que cadascú se les empesqués com pogués.
Senyors del PSOE, haurien de saber que no és possible fer contents a tothom, i que quan això es persegueix, acostuma a passar que tothom s'enfada i els promotors escaldats. Si prometen han de complir, i sinó deixin de fer promeses, perquè el prestigi i confiança es perden, i sinó li pregunten al Pere, el del Pere i el Llop.
Mentre el senyor Castells tingui veu al PSC, podrem creure en un partit amb idees pròpies i la valentia suficient per treballar amb constància i dedicació, sense llençar les campanes al vol ni cremar els darrers cartutxos. Si mai tira la tovallola, crec que serà el moment de fer un pensament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada