Tornem-hi

Els anys passen cada vegada més de pressa, amb el perill que esdevinguin una rutina. Les festes i celebracions que es repeteixen una i mil vegades, són uns referents que ens situen en el temps, però al mateix temps ajuden a que aquest vagi més i més de pressa.

No descobreixo res de nou, però enguany, el fet de no haver estat a casa durant les festes de Nadal, m'ha desorientat un xic, i sembla que encara hagin d'arribar, i quan m'asseguren que ja han passat, em fa l'efecte que m'han estafat, que me les han robat.
A partir d'aquí m'imagino les persones que tenen poques relacions socials i familiars, que viuen el seu rotllo, o bé les persones que han perdut els seus i que ja no troben sentit en les festes tradicionals, i comprenc que visquin desorientades, perquè els falta referents, encara que esdevinguin rutinaris, però ajuden a no perdre el nord.
Quan ets de vacances, d'alguna manera trenques la rutina, però inconscientment estàs buscant uns paràmetres que t'ajudin a sobreviure aquells dies. Els àpats ajuden molt, sobretot quan vas a països que són molt diferents al teu, i en aquesta ocasió ni els caps de setmana et servien, perquè no funcionen de la mateixa manera.
De fet, però, hi ha coses que no han canviat gaire i serà fàcil seguir-ne el fil; com per exemple el tema del finançament de Catalunya i les negociacions amb Espanya, o la crisi, que durant les vacances, ningú me n'ha parlat.