Si fa un temps les figures mediàtiques aterraven al món del futbol, ara és el torn dels partits polítics que es preparen per a les eleccions europees, les que menys participació tenen, probablement perquè ningú sap ben bé perquè serveixen.
L'altre dia Artur Mas donava la sorpresa al presentar l'economista Ramon Tremosa com a cap de llista de CIU a les properes eleccions. Es tractava d'un independent, que després s'ha sabut que havia militat al mateix partit, però que últimament se'l situava al voltant del pensament sobiranista, probablement més proper a ERC a ulls externs.
D'alguna manera a ERC li havien marcat un gol i no podia perdre temps per recuperar l'equilibri inicial. A ningú se li escapa, doncs, que el nomenament d'Oriol Junqueras, com a cap de llista d'ERC, és la resposta a la jugada de Mas.
Sense discutir la vàlua de Tremosa i Junqueras, penso que els seus nomenaments són més fruit del màrqueting que de la racionalitat política, i això desconcerta, no pas perquè s'hagi triat persones independents (tot i que hi ha gent que ho critica molt, però jo no), sinó perquè lluny de donar la imatge d'equip, s'entreveuen les ganes d'enlluernar, de captar vots al marge del missatge polític.
Si seguíssim el símil del futbol, ens adonaríem que estrelles mediàtiques com el jugador del Madrid, Beckham, ningú li discutia la seva categoria futbolística, però el seu encaix en el conjunt era més dubtós, i el resultat no va ser gaire satisfactori. Amb això no vull dir que hagi de passar el mateix, però el perill hi és.
L'audiència està expectant a les properes designacions de caps de llista del PSC, PP i ICV, per comprovar si també estan en sintonia, o bé trenquen la ratxa. Seria divertit jugar a endevinalles, per veure qui l'encerta. Sense que ningú se m'enfadi per l'adscripció partidista que pugui fer, crec que el PSC podria presentar la Mònica Terribas, el PP a Ramon Pellicer, i ICV a Toni Albà. D'aquesta manera tindríem un bon cartell que potser animaria a anar a votar, i fer pujar la participació, que prou falta fa.
L'altre dia Artur Mas donava la sorpresa al presentar l'economista Ramon Tremosa com a cap de llista de CIU a les properes eleccions. Es tractava d'un independent, que després s'ha sabut que havia militat al mateix partit, però que últimament se'l situava al voltant del pensament sobiranista, probablement més proper a ERC a ulls externs.
D'alguna manera a ERC li havien marcat un gol i no podia perdre temps per recuperar l'equilibri inicial. A ningú se li escapa, doncs, que el nomenament d'Oriol Junqueras, com a cap de llista d'ERC, és la resposta a la jugada de Mas.
Sense discutir la vàlua de Tremosa i Junqueras, penso que els seus nomenaments són més fruit del màrqueting que de la racionalitat política, i això desconcerta, no pas perquè s'hagi triat persones independents (tot i que hi ha gent que ho critica molt, però jo no), sinó perquè lluny de donar la imatge d'equip, s'entreveuen les ganes d'enlluernar, de captar vots al marge del missatge polític.
Si seguíssim el símil del futbol, ens adonaríem que estrelles mediàtiques com el jugador del Madrid, Beckham, ningú li discutia la seva categoria futbolística, però el seu encaix en el conjunt era més dubtós, i el resultat no va ser gaire satisfactori. Amb això no vull dir que hagi de passar el mateix, però el perill hi és.
L'audiència està expectant a les properes designacions de caps de llista del PSC, PP i ICV, per comprovar si també estan en sintonia, o bé trenquen la ratxa. Seria divertit jugar a endevinalles, per veure qui l'encerta. Sense que ningú se m'enfadi per l'adscripció partidista que pugui fer, crec que el PSC podria presentar la Mònica Terribas, el PP a Ramon Pellicer, i ICV a Toni Albà. D'aquesta manera tindríem un bon cartell que potser animaria a anar a votar, i fer pujar la participació, que prou falta fa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada