M'he assegut davant la tele, amb el portàtil a la falda per escriure el post d'avui, i he sintonitzat TV3 que estaven retransmetent la Gala dels premis Gaudí de cinema, un invent per fomentar el cinema català, seguint clixés americans. El duet que feien la retransmissió es dedicaven a entrevistar a nominats i actors i actrius que hi eren per lliurar els premis, i ho feien en un format que volia ser fresc, àgil, com si improvisessin, però el cas és que no es podia ni veure. Això m'ha fet canviar de canal i esperar a saber els resultats demà a la premsa.
El canvi m'ha portat al programa del Canal 33, "Àgora", que vaig deixar de seguir a l'època de Ramon Rovira, i que avui amb Xavi Coral, parlaven de la presa de possessió del nou president dels Estats Units d'Amèrica.
No he pogut seguir molt bé el debat perquè fer dues coses a l'hora no acaba de funcionar del tot, però m'ha cridat l'atenció la intervenció de Lluís Foix quan ha fet notar que al voltant del conflicte entre palestins i israelians hi ha sis premis Nobel de la pau. No sé si aquest fet retrata els premis i el valor que podem donar-los, però aparentment és la contradicció més gran que podem constatar.
Recordo que quan encara no havia començat la lluita electoral entre els nominats pels dos partits principals dels EUA, vaig comentar que guanyés qui guanyés, no hi hauria massa diferència, malgrat simpatitzés per qui finalment ha aconseguit la presidència. En aquests moments continuo pensant que la posició americana davant el conflicte d'orient està massa condicionada com perquè es puguin observar grans diferències entre les diverses postures.
Obama arriba amb moltes expectatives de canvi i millora, en tots sentits. Això representa una pressió important que haurà de combatre i aprendre a viure-hi, i ser conscient de la crítica que li arribarà a no trigar, dels que pensen que en quatre dies tot té remei.
Desitjo que la presidència d'Obama sigui positiva i ens encarrili cap a la pau. No li podem demanar miracles, però si actituds pacifistes, modèstia i rigor, potser tres característiques que no ha tingut la presidència de Bush.
El canvi m'ha portat al programa del Canal 33, "Àgora", que vaig deixar de seguir a l'època de Ramon Rovira, i que avui amb Xavi Coral, parlaven de la presa de possessió del nou president dels Estats Units d'Amèrica.
No he pogut seguir molt bé el debat perquè fer dues coses a l'hora no acaba de funcionar del tot, però m'ha cridat l'atenció la intervenció de Lluís Foix quan ha fet notar que al voltant del conflicte entre palestins i israelians hi ha sis premis Nobel de la pau. No sé si aquest fet retrata els premis i el valor que podem donar-los, però aparentment és la contradicció més gran que podem constatar.
Recordo que quan encara no havia començat la lluita electoral entre els nominats pels dos partits principals dels EUA, vaig comentar que guanyés qui guanyés, no hi hauria massa diferència, malgrat simpatitzés per qui finalment ha aconseguit la presidència. En aquests moments continuo pensant que la posició americana davant el conflicte d'orient està massa condicionada com perquè es puguin observar grans diferències entre les diverses postures.
Obama arriba amb moltes expectatives de canvi i millora, en tots sentits. Això representa una pressió important que haurà de combatre i aprendre a viure-hi, i ser conscient de la crítica que li arribarà a no trigar, dels que pensen que en quatre dies tot té remei.
Desitjo que la presidència d'Obama sigui positiva i ens encarrili cap a la pau. No li podem demanar miracles, però si actituds pacifistes, modèstia i rigor, potser tres característiques que no ha tingut la presidència de Bush.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada