Tamtatouche

Hem arribat aviat a Tamtatouche, un poble de muntanya que, segons en Pep, deu estar a uns 1.800 m. d'alçada.
Avui es tractava de fer pocs quilometres, de Tinghir a Tamtatouche, per situar-nos a l'inici de dos dies de muntanya. Ens hem llevat més tard del costum i no hem tingut cap pressa per marxar de l'hotel. Quan ho hem fet, ens hem dirigit cap a l'oasi del Toddra, un riu que hem vist néixer.
Ens hem aturat a l'oasi i ens hi hem passejat; m'ha cridat l'atencio la gran quantitat d'oliveres, a part de les palmeres i de força conreu.
El dinar a la carta i molt occidental; l'hem fet al costat ,ateix de l'oasi, i ha estat abundant i bo. Després de dinar ens hem dirigit a les gorgues del Toddra, i alli si que hi havia turistes, i escaladors que aprofiten les grans parets per exercitar-se. Malauradament hem presenciat l'evacuacio d'un accidentat que el portarien en ambulància fins a Tinghir, i fins a Casablanca en helicopter.
Més amunt del naixement del riu; baixava aigua del desglaç de la neu de les muntanyes, i nosaltres l'hem anat seguint fins a Tamtatouche.
Avui dormirem en una suite, amb climatitzador i molt ben endreçada. L'alberg és senzill, pero molt net i polit, i decorat amb gràcia, i com sempre la gent és molt amable; no té res a veure amb l'hotel de la nit passada, on hi hem estat molt comodes, pero el tracte era molt fred.
Hem sortit a passejar en dos grups, i a poc a poc se'ns ha anat afegint quitxalla a l'estil Hamelin. Quan ens hem retrobat tots portàvem el corresponent seguici, que no ens ha deixat fins a l'entrada de l'alberg.
Continuo pensant que la gent del Marroc és molt amable i senzilla, i que els occidentals tenim molt per aprendre d'ells, potser tot allo que hem anat perdent a mesura que ens hem anat tornant més adults socialment parlant, pero més tancats i envejosos. No és estrany que en Pep hi tingui tants amics.
Aquesta nit farà fred, pero nosaltres a la suite no en passarem gens.