S'han de contrastar les informacions

Ho he dit moltes vegades i sempre he estat criticat. Potser ha estat el to, el nivell de sorna, o més aviat el no saber acceptar la crítica de l'altra part. He dit moltes vegades, doncs, que les afirmacions, quan es fan públiques, prèviament s'han de contrastar, i que entenc que un mitjà de comunicació, per poc professional que sigui, és a dir, encara que els seus treballadors no siguin tots professionals, ha de procurar fer aquest exercici, per assegurar-se que allò que s'afirma és cert, o simplement es tracta de l'opinió d'una part.

També m'acusen que no anomeno els mitjans a què faig referència. Ho he dit pensant en Ràdio Arenys, la ràdio municipal, i també pensant en l'Agenda, que edita l'entitat L'AIA, perquè són uns dels mitjans de comunicació que treuen notícies que jo puc conèixer de primera font. Tampoc vull dir que no contrastin mai, però sí que són moltes les vegades que no ho han fet. Repeteixo que em fixo en aquells temes on hi he participat, i que per tant tinc coneixement de causa.

Aquest mes la revista Agenda publicava unes declaracions del secretari general de la federació de serveis i administracions públiques de CCOO, Antoni Cubel, en què afirmava que el govern del tripartit havia permès allargar els anys de treball del Secretari de l'Ajuntament, que havia complert els 65 anys.

Probablement els responsables de l'Agenda anaven tranquils pensant que qui feia aquestes afirmacions ostentava un càrrec dins el Sindicat que garantia la veracitat de totes les seves paraules. El cas és que, fins i tot en aquests casos, és necessari contrastar la notícia.

Convé deixar clar que el senyor Secretari no va demanar autorització per allargar els anys de treball i dedicació a l'Ajuntament, a l'alcalde actual, sinó que en tot cas, si ho va sol·licitar, va ser en el mandat anterior, en què hi havia un altre govern municipal. M'estranya que aquest detall passés desapercebut per al senyor Cubel, i encara més per a l'informador que cobria la notícia i la direcció de la revista.

Més greu, però, ha estat ignorar que el funcionari de carrera té el dret de treballar fins als 70 anys, i només per causes molt concretes i evidents, es podria arribar a negar aquest dret. Al senyor Secretari de l'Ajuntament no se li ha obert mai cap expedient que pogués justificar la negació del dret per part de l'alcalde que en aquells moments presidia la Corporació municipal.

En aquest segon cas, entenc que l'error és greu pel que fa al senyor Cubel, i potser més disculpable en el cas del periodista i la revista. Tot i així no em cansaré d'aconsellar que davant de qualsevol fet es procuri contrastar les informacions que es rebin, i després, això si, obrar segons es cregui adient.