Àpats de Nadal

Aquests dies són dies de dinars o sopars d'empresa, d'amics... i s'acaben amb els àpats familiars. Es menja molt i també es parla, es discuteix i es gaudeix de l'amistat, de la companyonia, de l'amor familiar...
Es fa perquè toca, però no sé si això s'ha de considerar negatiu o positiu, ja que m'imagino que hi ha gent per a tot, els que s'hi senten obligats i els que ho esperen de fa temps. El més important és aprofitar l'avinentesa per millorar les relacions, fer-les més positives, més interessants, sense que això vulgui dir que no es pot fer xerinola i passar-s'ho bé.
Personalment no sóc massa aficionat als sopars, però també hi ha ocasions en què ho valoro i m'agrada participar-hi. Avui, per exemple, em fa il·lusió poder compartir taula amb persones que potser desconec, o si més no tinc poc tractades, i que els uneix la il·lusió per aprendre, aprofitant les oportunitats que se'ls presenta, i em sento orgullós d'haver pogut contribuir en fer-ho possible, gràcies al treball i el saber fer de persones com la Isabel Artero, que engresquen i fan venir ganes de continuar estudiant i aprenent l'ús de les tecnologies de la informació i comunicació.
Sigui espontani o estudiat, és bo aprofitar l'avinentesa per desitjar bones festes a les persones amb qui hem compartit part del nostre temps, laboral, familiar o d'esbarjo.