Avui en una d'aquestes enquestes que els diferents diaris pengen a Internet es preguntava si veuríem bé d'enviar a fer treballs socials les persones que destrossen mobiliari urbà. Amb 1.595 respostes el percentatge favorable era del 97%
M'imagino que si ho demanéssim als arenyencs i arenyenques el resultat seria molt similar, perquè ja em direu a qui, amb dos dits de front, agrada veure destrossat el mobiliari urbà. Però això és el que passa dia si dia també, perquè quatre beneïts es dediquen a fer el brètol, perjudicant econòmicament i socialment tots els vilatans.
Avui els meus fills em comentaven les dificultats d'una monitora per aconseguir que un noi nou es comportés a l'aula, i la manera com ho han patit la majoria dels nois i noies que la compartien. Està en la mateixa línia en què uns pocs fan la guitza a molts.
Des del govern municipal, o des de la tutoria en el cas d'aquest noi, cal actuar amb fermesa no permetent que aquests actes es reprodueixin, però també cal la col·laboració de tothom per senyalar amb el dit a aquells que no es comporten bé socialment, i ajudar-los a canviar de tàctica, a les bones, si això és possible, o amb treballs socials, quan no hi ha altre remei.
I això no és tan evident com pot semblar, perquè malauradament encara hi ha massa pares i mares que intenten justificar actes de vandalisme dels seus fills, sense adonar-se que amb aquesta actitud no els fan cap bé, sinó que els preparen un futur incert, que pot derivar a situacions sense retorn.
M'imagino que si ho demanéssim als arenyencs i arenyenques el resultat seria molt similar, perquè ja em direu a qui, amb dos dits de front, agrada veure destrossat el mobiliari urbà. Però això és el que passa dia si dia també, perquè quatre beneïts es dediquen a fer el brètol, perjudicant econòmicament i socialment tots els vilatans.
Avui els meus fills em comentaven les dificultats d'una monitora per aconseguir que un noi nou es comportés a l'aula, i la manera com ho han patit la majoria dels nois i noies que la compartien. Està en la mateixa línia en què uns pocs fan la guitza a molts.
Des del govern municipal, o des de la tutoria en el cas d'aquest noi, cal actuar amb fermesa no permetent que aquests actes es reprodueixin, però també cal la col·laboració de tothom per senyalar amb el dit a aquells que no es comporten bé socialment, i ajudar-los a canviar de tàctica, a les bones, si això és possible, o amb treballs socials, quan no hi ha altre remei.
I això no és tan evident com pot semblar, perquè malauradament encara hi ha massa pares i mares que intenten justificar actes de vandalisme dels seus fills, sense adonar-se que amb aquesta actitud no els fan cap bé, sinó que els preparen un futur incert, que pot derivar a situacions sense retorn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada