Les bosses de plàstic i el garrot

S'han de fer pagar les bosses de plàstic amb què serveixen els productes les botigues i supermercats? Aquesta és la pregunta que ens fem avui arran de la intervenció d'un diputat d'ICV, en què afirmava que els tres grups d'esquerra donarien suport a l'esmena a la llei d'acompanyament dels pressupostos en que s'aprovaria aquesta mesura; una manera de reduir el consum de plàstic. És, però aquesta la millor mesura?
La veritat és que em fa por quan es barregen temes econòmics, encara que acostuma a ser la manera més fàcil d'entendre les coses. Hi ha hagut alguna cadena de supermercats que ha pres la iniciativa de bonificar els clients que no usen bosses de plàstic, o alguna altra que les fa pagar, però sempre a voluntat de l'empresa i no per imposició legal.
He fet una pausa en l'escrit, just en el moment que Puig Antich era assassinat amb el mecanisme del garrot vil. M'han vingut nàusees i alguns noms a la memòria; noms de persones que varen ostentar poder amb el dictador i que n'han continuat ostentant en el marc de la nostra democràcia: Fraga, Martín Villa... per posar només dos exemples, i tot un seguit de persones anònimes que encara ara justifiquen el dictador. També de membres destacats de la Jerarquia Eclesiàstica, que han interpretat a la seva manera l'amor de Déu; un Déu, el seu, al costat del poder i la riquesa, molt diferent del Déu de l'amor, de la gent humil, del perdó.
I a partir d'aquí que cadascú expliqui a la seva manera la transició democràtica, la memòria històrica i el canvi de jaqueta de molts culpables dels mals de la dictadura.
I quan us passi la mala llet, penseu en estalviar plàstic, demaneu bosses de paper i aneu a comprar en carro, i al forn amb bossa del pa. Són les petites actuacions de cada dia les que aconsegueixen resultats.