No hem mirat el partit, tot i que pel resultat ha hagut de ser emocionant i distret. Avui hem participat al sopar de germanor al Calisay, organitzat per l'AVANA. S'ha de dir que malgrat la coincidència amb el partit de futbol, la sala polivalent feia patxoca i havia més gent que no pas l'any passat.
És d'agrair l'esforç de la junta de l'associació de veïns per organitzar actes com el d'avui que, per qui no ho hagi fet mai, no és fàcil i s'ha de pensar fins al darrer detall. Amb persones com ells es pot avançar, molt més que no pas amb qui des del sofà analitza el que no ha d'analitzar, i qui ho vulgui entendre sabrà perquè ho dic.
Aquest matí un altre grup de persones es reunia per conèixer una mica més del que es cou a la vila. Un grup de persones que també hi ha qui se les mira per sobre de l'espatlla. Perquè a Arenys, com a tot arreu, hi ha massa gent que es miralla i es creu millor que els seus veïns. Era aquest matí quan m'explicava la manera com l'havia tractat el senyor X, tertulià habitual de Ràdio Arenys, perquè havia nascut a Granada. Ell era arenyenc de tota la vida i per tant català. Ell es creia superior i amb més drets que ella. La senyora de Granada ens ho comentava amb els ulls vermells, a punt de caure-li una llàgrima. Com podeu imaginar-vos, desitjava tenir-lo al davant per fer-lo baixar d'aquest núvol equivocat i cantar-li les quaranta.
No ha estat l'única notícia desagradable, ja que també m'han parlat d'una colla que des de fa any i mig només es dediquen que dir pestes d'uns altres, tot a base de falsedats i intentant crear-los una mala imatge. De gent mesquina que vol aparentar ser les millors persones del món, n'hi ha, i només es tracta de posar-los en evidència. A vegades s'hi posen elles mateixes. En el fons són de compadir.
És d'agrair l'esforç de la junta de l'associació de veïns per organitzar actes com el d'avui que, per qui no ho hagi fet mai, no és fàcil i s'ha de pensar fins al darrer detall. Amb persones com ells es pot avançar, molt més que no pas amb qui des del sofà analitza el que no ha d'analitzar, i qui ho vulgui entendre sabrà perquè ho dic.
Aquest matí un altre grup de persones es reunia per conèixer una mica més del que es cou a la vila. Un grup de persones que també hi ha qui se les mira per sobre de l'espatlla. Perquè a Arenys, com a tot arreu, hi ha massa gent que es miralla i es creu millor que els seus veïns. Era aquest matí quan m'explicava la manera com l'havia tractat el senyor X, tertulià habitual de Ràdio Arenys, perquè havia nascut a Granada. Ell era arenyenc de tota la vida i per tant català. Ell es creia superior i amb més drets que ella. La senyora de Granada ens ho comentava amb els ulls vermells, a punt de caure-li una llàgrima. Com podeu imaginar-vos, desitjava tenir-lo al davant per fer-lo baixar d'aquest núvol equivocat i cantar-li les quaranta.
No ha estat l'única notícia desagradable, ja que també m'han parlat d'una colla que des de fa any i mig només es dediquen que dir pestes d'uns altres, tot a base de falsedats i intentant crear-los una mala imatge. De gent mesquina que vol aparentar ser les millors persones del món, n'hi ha, i només es tracta de posar-los en evidència. A vegades s'hi posen elles mateixes. En el fons són de compadir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada