Quan em disposava a començar el post d'avui, amb la televisió de fons, he vist que el Tour francès de 2009 passarà per Arenys de Mar el dia de Sant Zenon. No sé si l'incorporarem al programa de festes, o si acceptarien fer una volta per dins la vila.
Però no era això del que volia parlar, sinó de la percepció i la realitat. Aquí hi podria entrar de tot, però ho simplificaré parlant de la India o la URSS, per posar dos exemples; i és que avui sortia la notícia del primer llançament a la lluna que fa la India, sense tripulació, però amb la mirada a l'any 2014 per fer-hi arribar tripulació.
Ens havíem acostumat a dues potències mundials capaces de fer vols espacials, i encara d'una d'elles, la URSS, ens en malfiàvem, perquè no ho vèiem clar. La nostra visió dels EUA és la d'una gran potència capaç de fer el que no és capaç de fer ningú més. La URSS va sortir de l'armari, i encara que darrerament està guanyant posicions, va perdre molt del prestigi que havia arribat a tenir.
La Xina està de moda, i a ningú pot sorprendre del que pot ser capaç, encara que ens projectin documentals on es veu la pobresa de moltes zones del país. Amb els Jocs Olímpics han fet obrir els ulls a molta gent i la seva capacitat econòmica ha deixat entreveure que calia canviar la percepció que teníem del seu país. De la Índia, només en veiem misèria, guerres, imatges de la gent banyant-se en un riu ple de deixalles... tenim una percepció del país que no quadra amb notícies com la d'avui, i obliga a reflexionar sobre els problemes socials que es deriven de partir massa sovint de la percepció sense tenir en compte la realitat.
Si fóssim capaços d'entendre que la realitat que percebim no és necessàriament real, potser actuaríem de manera diferent i tindríem menys perjudicis. Probablement viurem millor.
Però no era això del que volia parlar, sinó de la percepció i la realitat. Aquí hi podria entrar de tot, però ho simplificaré parlant de la India o la URSS, per posar dos exemples; i és que avui sortia la notícia del primer llançament a la lluna que fa la India, sense tripulació, però amb la mirada a l'any 2014 per fer-hi arribar tripulació.
Ens havíem acostumat a dues potències mundials capaces de fer vols espacials, i encara d'una d'elles, la URSS, ens en malfiàvem, perquè no ho vèiem clar. La nostra visió dels EUA és la d'una gran potència capaç de fer el que no és capaç de fer ningú més. La URSS va sortir de l'armari, i encara que darrerament està guanyant posicions, va perdre molt del prestigi que havia arribat a tenir.
La Xina està de moda, i a ningú pot sorprendre del que pot ser capaç, encara que ens projectin documentals on es veu la pobresa de moltes zones del país. Amb els Jocs Olímpics han fet obrir els ulls a molta gent i la seva capacitat econòmica ha deixat entreveure que calia canviar la percepció que teníem del seu país. De la Índia, només en veiem misèria, guerres, imatges de la gent banyant-se en un riu ple de deixalles... tenim una percepció del país que no quadra amb notícies com la d'avui, i obliga a reflexionar sobre els problemes socials que es deriven de partir massa sovint de la percepció sense tenir en compte la realitat.
Si fóssim capaços d'entendre que la realitat que percebim no és necessàriament real, potser actuaríem de manera diferent i tindríem menys perjudicis. Probablement viurem millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada