Un Ple extraordinari

De fet hauria d'haver dit dos plens extraordinaris, perquè això és el que realment hi va haver, però el primer el podem considerar ordinari (gairebé en tots els sentits de la paraula), ja que substituïa l'ordinari del mes de setembre.
Comptant que l'extraordinari era el segon, us haig de dir (i aquí no cal ser políticament correcte)... bé, ni aquí ni allà segons sembla. Deia que l'Oriol no passa mai desapercebut; fins i tot per acomiadar-se del Consistori ho havia de fer de manera especial: un Ple per a ell sol .A l'Oriol, però, ningú li retreu, perquè tots coneixem l'Oriol. No és un Oriol qualsevol, senzillament és l'Oriol.
No vull treure mèrits a ningú, però l'Oriol va trencar la inèrcia d'ICV. Era l'únic que ho podia fer, i ho varen encertar. Perquè en un poble com Arenys, també hi compten les persones, i això ho sabia l'Oriol i els seus col·legues.
No estaria bé que expliqués les interioritats del govern, no pas perquè no es puguin explicar, sinó perquè alguns no s'ho creurien. Aquests alguns ja sabeu qui són oi? Sí, home! aquells catastrofistes interessats que ho veuen tot del cantó negre!
Amb l'Oriol es pot treballar, encara que no hi combreguis del tot. Cal conèixer-lo i entendre'l, i a partir d'aquí, som-hi.
És insistent, no us penseu. No s'atura a la primera, i ja sap burxar ja, però així es fan moltes coses. Us imagineu que estiguéssim parlant d'un alcalde dèspota i socialista tenint a ratlla a vuit regidors i entre ells a l'Oriol? oi que no us ho creuríeu? jo tampoc hi voldria ser.
Hem treballat amb ganes i em sap greu que marxi. També us haig de dir, ara que no ens sent ningú, que l'Oriol no és bèstia per viure engabiada. L'Oriol necessita més espai, sense que això vulgui dir que no hagi estat un bon regidor d'Educació i d'Infància i Joventut. Pregunteu-ho als membres del Consell Escolar, o al jovent!
Diu que es dedicarà a treballar per al partit a Arenys, doncs ja cal que els altres partits en prenguin nota i s'espavilin, no sigui que la cosa vagi in crescendo i els deixi a l'estacada.
Oriol, si t'has perdut per aquest blog, gràcies per la feina feta i la feina encarrilada, que no és pas poca. Digues a l'Assum, que encara no ens coneix en aquest faceta, que no som tan rars com ens pinten. Digues-li que ens ho podem passar molt bé fent bona feina, i que allò dels regnes de Taifas queda molt lluny. Aquí les coses es decideixen per consens, sense que ningú ens mani, ni ens segresti.