Tragèdia al Santuari del Far

No volia parlar d'això, però quan anava a llegir les notícies d'avui, m'he trobat amb el presumpte homicidi i posterior suïcidi, al Santuari del Far. Fa gairebé un mes que estàvem dinant al Far, amb el meu pare, que hi acostuma a passar uns quinze dies cada estiu. Mentre fèiem temps per anar a sopar, ens miràvem un grup de persones que s'acostaven a la barana del precipici que dóna davant del pantà de Susqueda. Una de les dones del grup va exclamar que no s'hi volia acostar més, perquè tenia vertigen.
Són moltes les vegades que he estat al costat de la barana contemplant la vall i el pantà de Susqueda. Si us hi heu fixat, al fons a mà dreta hi ha una clapa que destaca sobre la resta del verd intens. És una plantació d'eucaliptus, un arbre que creix ràpidament i resulta una bona manera d'obtenir fusta, encara que les conseqüències per al sòl no són massa engrescadores. Diuen que no els varen deixar ampliar la zona dels eucaliptus, per protegir precisament el sòl.
No sé si heu estat al Far, ni si heu tingut l'ocasió de col·locar-vos davant un precipici. No tothom experimenta les mateixes sensacions, però em costa creure que hi hagi qui no tingui, encara que només sigui una mica, la sensació de vertigen.
Sortint a caminar, sempre m'han fet respecte les cingleres. Penso en l'osca de Cabrera, que des de fa uns anys hi ha col·locada una barana. Quan vaig d'excursió amb els meus fills, se m'accentua el vertigen.
Avui, quan llegia la noticia dels fets d'ahir diumenge, al Far, m'imaginava que em trobava davant la barana i m'horroritzava pensant en el que havia pogut passar. Només pot tractar-se d'un acte de desesperació, de suoriment extrem. Llavors et venen al cap totes les situacions semblants, que ens costa d'entendre perquè no podem ficar-nos a dins de la persona que està patint. Un dia trist per als amants de la natura, per als amants del Far, però un dia tràgic per a la família dels dos éssers que hi varen deixar la vida.