No li queia bé. De fet no sabia ben bé per què, però la seva presència l'enutjava i el feia estar malament. Era massa diferent de com hauria volgut, però les circumstàncies el varen portar fins allà, i d'aquella manera.
Li faltava el bon conseller que, en lloc de seguir-li la veta, li fes obrir els ulls i agafar-s'ho d'una altra manera, però aquest no hi era i tot feia pensar que trigaria a trobar-lo. Les coses no sempre s'aconsegueixen, però encara costen més si no es busquen.
El darrer encàrrec no era fàcil; calia posar-hi tot l'esforç per aconseguir desxifrar el jeroglífic. De fet se li'n donava bé, i havia resolt trencaclosques que no tothom podia. Ell sempre deia que en tenia molta pràctica i que això li facilitava l'èxit. El seu treball era minuciós, i no se li escapava cap detall; era tenaç ratllant l'obsessió.
Quan els varen dir que sortia de viatge, tothom se'n va sorprendre. De fet, algú ja ho havia mig dit, però no s'ho acabaven de creure; feia massa temps que no es movia de l'entorn i semblava que ja n'era un element insubstituïble.
Al començament tothom pensava que els costaria molt d'omplir el buit, però amb el temps es varen adonar que no només se'n sortien, sinó que havien après a treballar sense ell, i els resultats eren tant o més efectius i satisfactoris.
En la distància seguia un pas darrere l'altre per assegurar-se que ho estaven fent bé. Segur que ell ho hauria fet més bé, pensava, però estava equivocat; no s'adonava que ja no comptava en aquella història, que el temps i les circumstàncies l'havien portat a l'altra banda, i només hi podia ser si acceptava la realitat, una cosa massa feixuga per a la seva tossuderia. El temps els donaria la raó.
Li faltava el bon conseller que, en lloc de seguir-li la veta, li fes obrir els ulls i agafar-s'ho d'una altra manera, però aquest no hi era i tot feia pensar que trigaria a trobar-lo. Les coses no sempre s'aconsegueixen, però encara costen més si no es busquen.
El darrer encàrrec no era fàcil; calia posar-hi tot l'esforç per aconseguir desxifrar el jeroglífic. De fet se li'n donava bé, i havia resolt trencaclosques que no tothom podia. Ell sempre deia que en tenia molta pràctica i que això li facilitava l'èxit. El seu treball era minuciós, i no se li escapava cap detall; era tenaç ratllant l'obsessió.
Quan els varen dir que sortia de viatge, tothom se'n va sorprendre. De fet, algú ja ho havia mig dit, però no s'ho acabaven de creure; feia massa temps que no es movia de l'entorn i semblava que ja n'era un element insubstituïble.
Al començament tothom pensava que els costaria molt d'omplir el buit, però amb el temps es varen adonar que no només se'n sortien, sinó que havien après a treballar sense ell, i els resultats eren tant o més efectius i satisfactoris.
En la distància seguia un pas darrere l'altre per assegurar-se que ho estaven fent bé. Segur que ell ho hauria fet més bé, pensava, però estava equivocat; no s'adonava que ja no comptava en aquella història, que el temps i les circumstàncies l'havien portat a l'altra banda, i només hi podia ser si acceptava la realitat, una cosa massa feixuga per a la seva tossuderia. El temps els donaria la raó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada