Nació.cat als Vespres digitals

A la vigília del dia 9 en què s'acaba el termini per posar en pràctica la llei aprovada pel Congrés de Diputats de Madrid, amb el vot favorable del govern socialista, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, parlaré del Vespre digital d'avui, i deixaré per un altre moment els comentaris que es mereix la relació entre els governs de Madrid i Catalunya.
Avui era el torn d'en Saül Gordillo, que venia a presentar-nos el seu llibre Nació.cat, en el marc dels Vespres digitals que programem a la Biblioplatja. Per a les persones que es mouen per Internet i concretament en el món blocaire, la presentació d'en Saül Gordillo no es fa necessària perquè és de sobres conegut. La seva web és molt concorreguda i genera molts comentaris, un fet que cada vegada és menys usual perquè la majoria de visitants passen o passem silenciosos sense deixar petjada i emportant-nos les idees i pensaments.
Una trentena de persones han seguit la conferència, en què en Saül ha explicat el contingut del seu llibre, indicant en grans trets el seu contingut, però sense estalviar detalls i anècdotes que explicaven el per què de l'èxit assolit en aconseguir el .cat
Ho he mig dit en la presentació del conferenciant i del seu llibre, però no m'he volgut allargar gens perquè la gent havia vingut a escoltar-lo a ell, però m'agradaria recollir-ho en aquest post del meu blog. Estic molt d'acord amb l'afirmació que consta en el llibre sobre l'encert de les persones que varen treballar per aconseguir el domini ".cat". Intel·ligència, discreció, persistència i paciència davant les dificultats, són o han estat les grans armes per aconseguir l'èxit.
Jo hi crec, i m'agrada aplicar-ho allà on és possible, i rebutjo els atacs frontals, les amenaces o les indecisions. Vicent Partal diu en el pròleg, que "el .cat no és Fresno", constatant que el comportament de tots, amb els polítics al capdavant, va ser nefast per aconseguir el reconeixement de l'equip nacional català de hoquei patins. No sé si el govern català haurà après dels errors anteriors, o bé s'haurà d'emmirallar en la societat civil, que va ser capaç de superar tots els entrebancs que li anaven posant fins aconseguir el domini.
Hi ha hagut una pregunta d'en Xavi Mir que considero interessant. Sembla ser que l'Ajuntament de Barcelona pretén obtenir el domini "bcn", i pel què ha comentat l'Oriol Ferran, en seguiran molts més, la qual cosa podria treure protagonisme al .cat. La conclusió: gaudim al màxim del .cat, però tinguem en compte que nosaltres, amb les nostres adreces electròniques, contribuïm a difondre el .cat. Els dominis són complementaris i així ho seran el ".bcn" i el ".cat", si s'accepta el primer. Aquí podríem incorporar-hi el "cafè per a tothom", i de fet no m'ho trec de la màniga, perquè ha sortit en una conversa posterior al debat. Les dificultats per aconseguir el domini .cat poden quedar en no res amb la generalització dels dominis? Haurà estat un esforç inútil?
Cadascú pot interpretar-ho com millor li sembli. A mi no em sembla un treball inútil, perquè com deia l'Oriol Ferran, portem tres anys amb el domini i tot això que tenim en avantatge. Ara el que interessa és treure'n profit. El mateix podem pensar amb les competències autonòmiques, el que interessa és tenir-les i reivindicar-les si ens les escatimen.