Avui ha estat un dia calorós, d'aquells que t'estaries assegut en un lloc fresc sense moure't, perquè un lleuger moviment et fa caure la gota. És amb aquest temps quan enyoro la meva ciutat natal, perquè allà el termòmetre s'enfila més, però és una calor seca, i al vespre fresqueja. A Arenys, la humitat fa que tot el dia vagis suat.
Tocava jubilar un dels ordinadors que té una llarga història i que ha aguantat més del que se li podia demanar. Actualment, però, resultava difícil poder-hi treballar, perquè quedava curt de tot, sobretot de memòria, sense entrada usb, amb un lector de cd espatllat i amb problemes de refrigeració. De fet ja el teníem arraconat, i es moria una mica de fàstic.
Recordo el meu primer ordinador personal. Era un macintosh, molt menut, amb una paperera per esborrar els documents. No calia escriure "...delete...". Tenia un programa per escriure música, i la podies escoltar. Amb aquest ordinador vaig dedicar uns quants anys a l'Escola de Música, que després em vàrem poder comprar un altre.
No va trigar massa a arribar l'entorn windows, que enterrava una etapa de la vida dels ordinadors de casa nostra. El macintosh s'especialitzava en disseny i el windows anava prenent terreny. El línux el vaig sentir anomenar molt més tard.
Porto molts anys amb ordinadors al meu entorn, però sense que m'hagin enganxat a fons, sinó simplement els utilitzo i aprofito un petit percentatge de les seves possibilitats, no vull anar més enllà. Són eines, encara que puc entendre les persones que n'estan enamorades i necessiten explotar tots els recursos.
Personalment, mentre em serveixi per comunicar-me i ordenar els meus documents, ja en tinc ben bé prou. No cal dir que llegir les notícies, escoltar alguna peça musical i preparar algun viatge, són elements prou interessants, que no em deixo perdre.
Mig a les fosques al pati de casa, m'estic recuperant de la calor del dia. Fa un moment no passava ni un bri d'aire, però ara sembla que s'anima i, si no fos pels mosquits que de tant en tant deixen la seva targeta de visita, em vindrien ganes de quedar-m'hi a dormir. El veïnat és silenciós, i només de tant en tant sents una moto que circula pel Rial, a l'altra banda de casa... Bona nit.
Tocava jubilar un dels ordinadors que té una llarga història i que ha aguantat més del que se li podia demanar. Actualment, però, resultava difícil poder-hi treballar, perquè quedava curt de tot, sobretot de memòria, sense entrada usb, amb un lector de cd espatllat i amb problemes de refrigeració. De fet ja el teníem arraconat, i es moria una mica de fàstic.
Recordo el meu primer ordinador personal. Era un macintosh, molt menut, amb una paperera per esborrar els documents. No calia escriure "...delete...". Tenia un programa per escriure música, i la podies escoltar. Amb aquest ordinador vaig dedicar uns quants anys a l'Escola de Música, que després em vàrem poder comprar un altre.
No va trigar massa a arribar l'entorn windows, que enterrava una etapa de la vida dels ordinadors de casa nostra. El macintosh s'especialitzava en disseny i el windows anava prenent terreny. El línux el vaig sentir anomenar molt més tard.
Porto molts anys amb ordinadors al meu entorn, però sense que m'hagin enganxat a fons, sinó simplement els utilitzo i aprofito un petit percentatge de les seves possibilitats, no vull anar més enllà. Són eines, encara que puc entendre les persones que n'estan enamorades i necessiten explotar tots els recursos.
Personalment, mentre em serveixi per comunicar-me i ordenar els meus documents, ja en tinc ben bé prou. No cal dir que llegir les notícies, escoltar alguna peça musical i preparar algun viatge, són elements prou interessants, que no em deixo perdre.
Mig a les fosques al pati de casa, m'estic recuperant de la calor del dia. Fa un moment no passava ni un bri d'aire, però ara sembla que s'anima i, si no fos pels mosquits que de tant en tant deixen la seva targeta de visita, em vindrien ganes de quedar-m'hi a dormir. El veïnat és silenciós, i només de tant en tant sents una moto que circula pel Rial, a l'altra banda de casa... Bona nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada