Canvi de paisatge i de temperatura, o més aviat de clima, ja que el termòmetre també marcava força amunt, però sense xafogor o com a mínim molta menys que la que patim a Arenys de Mar.
En parlava fa pocs dies i avui ha succeït. Vas a l'interior i tot i fer molta calor, aquesta és seca i si no has de treballar i per tant pots no moure't, no notes aquella cara suada, tot el cos regalimant, i només que trobis una ombra, t'oblides que estem en l'època més calorosa de l'any.
Després de dinar la migdiada i quan el sol ja se n'anava a jóc, hem anat fins a Puiglagulla, lloc usual per a molts osonencs, d'anar-hi a fer la costellada del diumenge. Hi ha l'església de la Mare de Déu de Puiglagulla, i un restaurant típic de dinars de caps de setmana. Tenen obert tota la setmana, excepte el dimecres, que és el dia de descans del personal. Com podeu entendre, estava tot tancat i ens hem quedat amb les ganes de prendre res més tret de la fresca que es deixava notar a l'ombra d'uns... què devien ser? perquè allà hi ha força varietat d'arbres. Hi trobes pi, faig, alzines i roures... però ara no recordo quins arbres hi ha al davant de l'església i el restaurant, on hi ha una bona colla de taules i cadires. Algú que hi hagi estat m'ho pot contestar?
El dinar no l'hem fet massa lluny d'allà, al restaurant Ca l'Arumí, de Santa Eugènia de Berga. Un nom de poble que confon a algú que el situa prop de Berga, però no, està situat entre Vic i Taradell.
Avui hem sabut que davant del restaurant es construirà una maqueta gegant de trens elèctrics. Un dels amos del restaurant hi té molta afició, però molta, i ja té maquetes construïdes a casa, però ja no n'hi caben. Té una gran col·lecció de trens, i de tot el material i escenografia que els envolta.
No massa lluny d'allà, a Collsuspina, ja hi ha una maqueta de trens que es pot visitar, i que fa temps hi vull anar amb la família. Els trens sempre m'han agradat i ja de petit tenia uns circuits, que de més gran vaig intentar ampliar, però no es pot fer tot i hi ha coses que queden en segon terme. Això no treu, però, que sempre m'encanti davant una maqueta de trens.
La maqueta de Santa Eugènia de Berga encara trigarà uns anys a ser visitable, però la que hi ha a Collsuspina ja s'hi pot anar. Em diuen que val la pena, sobretot si t'agrada el món dels trens elèctrics.
En parlava fa pocs dies i avui ha succeït. Vas a l'interior i tot i fer molta calor, aquesta és seca i si no has de treballar i per tant pots no moure't, no notes aquella cara suada, tot el cos regalimant, i només que trobis una ombra, t'oblides que estem en l'època més calorosa de l'any.
Després de dinar la migdiada i quan el sol ja se n'anava a jóc, hem anat fins a Puiglagulla, lloc usual per a molts osonencs, d'anar-hi a fer la costellada del diumenge. Hi ha l'església de la Mare de Déu de Puiglagulla, i un restaurant típic de dinars de caps de setmana. Tenen obert tota la setmana, excepte el dimecres, que és el dia de descans del personal. Com podeu entendre, estava tot tancat i ens hem quedat amb les ganes de prendre res més tret de la fresca que es deixava notar a l'ombra d'uns... què devien ser? perquè allà hi ha força varietat d'arbres. Hi trobes pi, faig, alzines i roures... però ara no recordo quins arbres hi ha al davant de l'església i el restaurant, on hi ha una bona colla de taules i cadires. Algú que hi hagi estat m'ho pot contestar?
El dinar no l'hem fet massa lluny d'allà, al restaurant Ca l'Arumí, de Santa Eugènia de Berga. Un nom de poble que confon a algú que el situa prop de Berga, però no, està situat entre Vic i Taradell.
Avui hem sabut que davant del restaurant es construirà una maqueta gegant de trens elèctrics. Un dels amos del restaurant hi té molta afició, però molta, i ja té maquetes construïdes a casa, però ja no n'hi caben. Té una gran col·lecció de trens, i de tot el material i escenografia que els envolta.
No massa lluny d'allà, a Collsuspina, ja hi ha una maqueta de trens que es pot visitar, i que fa temps hi vull anar amb la família. Els trens sempre m'han agradat i ja de petit tenia uns circuits, que de més gran vaig intentar ampliar, però no es pot fer tot i hi ha coses que queden en segon terme. Això no treu, però, que sempre m'encanti davant una maqueta de trens.
La maqueta de Santa Eugènia de Berga encara trigarà uns anys a ser visitable, però la que hi ha a Collsuspina ja s'hi pot anar. Em diuen que val la pena, sobretot si t'agrada el món dels trens elèctrics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada