Rodalies haurà d'esperar

Avui ens han informat de les noves transferències, una de les quals serà efectiva a partir del dia 1 d'octubre de 2009, o almenys això diu la notícia. S'ha d'anar a poc a poc i mirar bé què et traspassen; les competències que suposen, i els diners que et donen, per poder estar segur que no fem el negoci d'en Robert i les cabres: "En Robert tenia un ramat de cabres i com sigui que les tenia totes negres i ell les volia tenir blanques, canviava dues cabres negres per una de blanca, quan les va tenir totes blanques, les va voler totes negres i en canviava dues de blanques per una de negra i així va ser com a base de canviar dues per una, es va quedar sense cabres".

De les rodalies no en parlem, perquè amb la situació en què es troben ens haurien de donar molts diners, i de moment no hi estan disposats. El problema, però, és que mentre tot això dura, el servei és molt deficient i som nosaltres els que l'estem patint. Ho dic perquè val la pena mirar-s'hi una mica, sense oblidar que cal solucionar el que estem patint.

Avui he llegit un article del president Jordi Pujol, a La Vanguardia, que he trobat molt interessant. Pujol ha deixat una empremta que perviurà molt temps, i els seus hereus els costarà omplir el buit, sobretot si estan a l'oposició. A l'escrit, si el voleu llegir, es refereix a les citacions que d'ell es fan, com d'enyorament per no ser al govern de Catalunya, dient que ell sí que sabia negociar. Entenc que no li agradi, perquè vénen a suposar que amb el president Pujol no tindrien problemes de negociar el finançament, que ara es troben amb el president Montilla. A mi tampoc m'agradaria estar al seu lloc, i ho explica com ell sap.

Falta imaginació a Madrid, i entendre la realitat. Se'ls fa difícil perquè hi ha entesa, i només trobaran la solució, quan arribi aquell límit que l'altre dia us parlava del PSC.

I deixeu-me que afegeixi un tema, encara que no el pugui desenvolupar gaire. Em refereixo als nostres amics del PNB. Dic amics, però... és allò que es diu a vegades que amb amics com aquests no ens calen enemics.

Resulta que el PNB, com a partit seriós i considerat, atesa la situació de l'economia espanyola, votaria a favor del Pressupost del govern de Madrid. Als ulls del PNB l'actitud dels partits catalans no és seriosa: què és això d'exigir millor finançament, en uns moments tan difícils per a l'economia espanyola?

És evident que no temen pel seu especial sistema de finançament, i per això poden fer totes les declaracions que vulguin i titllar els altres d'inconscients. Aquests són els nostres amics? Amb ells CIU es presentarà units a les eleccions europees? Potser que ens ho féssim mirar!