Hem tret la Mare de Déu del Carme a processó. Com és tradicional, el dissabte més proper al 16 de juliol, festivitat de la Mare de Déu del Carme, els arenyencs ens enfilem al barco presidit per la imatge de la Mare de Déu del Carme i anem a fer un petit recorregut, seguit d'altres barcos i barquetes.
Avui la mar estava una mica moguda pel vent de garbí, i això ha fet que els poc habituats a navegar, ens haguem ben apuntalat per evitar anar d'una banda a l'altra. Religioses, patrons de barco, regidors i arenyencs i arenyenques hem gaudit d'una bella sacsejada que anava acompanyada d'una imatge plàstica extraordinària.
És un honor poder participar en aquesta tradicional festa que moltes persones, la majoria dels pescadors i llur família, veneren amb total devoció. La Mare de Déu, una vegada arribats a port, l'han portat a la improvisada capella, a la llotja, on s'ha celebrat l'eucaristia.
Aquests actes litúrgics immersos en uns actes tradicionals i festius, mereixen una anàlisi especial, però no per això perden significat ni valor.
L'àvia que tenia al costat, que hi assistia amb la seva neta (tot suposicions), la feia contenta poden disposar d'un obsequi que molts anaven a rebre a mitja cerimònia. Sense manies, encara que potser, amb el temps, un es pugui penedir de com havia educat a la petita.
Per acabar la festa, una sardinada acompanyada d'una bona sangria, acompanyats de les persones que des de fa molts anys, treballen en aquest racó de la vila, amb la vista posada a l'horitzó, i moltes hores de navegació.
Avui la mar estava una mica moguda pel vent de garbí, i això ha fet que els poc habituats a navegar, ens haguem ben apuntalat per evitar anar d'una banda a l'altra. Religioses, patrons de barco, regidors i arenyencs i arenyenques hem gaudit d'una bella sacsejada que anava acompanyada d'una imatge plàstica extraordinària.
És un honor poder participar en aquesta tradicional festa que moltes persones, la majoria dels pescadors i llur família, veneren amb total devoció. La Mare de Déu, una vegada arribats a port, l'han portat a la improvisada capella, a la llotja, on s'ha celebrat l'eucaristia.
Aquests actes litúrgics immersos en uns actes tradicionals i festius, mereixen una anàlisi especial, però no per això perden significat ni valor.
L'àvia que tenia al costat, que hi assistia amb la seva neta (tot suposicions), la feia contenta poden disposar d'un obsequi que molts anaven a rebre a mitja cerimònia. Sense manies, encara que potser, amb el temps, un es pugui penedir de com havia educat a la petita.
Per acabar la festa, una sardinada acompanyada d'una bona sangria, acompanyats de les persones que des de fa molts anys, treballen en aquest racó de la vila, amb la vista posada a l'horitzó, i moltes hores de navegació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada