Obsessionar-se no és bo, i repetir-se cansa. Hi ha gent que s'obsessiona en excés. És veritat que tots tenim una certa tendència a les obsessions, però n'hi ha que arriben a extrems perillosos i posen la seva salut en perill, i als altres més aviat els fa pena.
No pot ser bo que dia si i dia també es faci el mateix discurs i es recordin les mateixes coses, els mateixos fets... A més tens que un acostuma a acusar els altres d'allò que també pateix, i normalment no se'n té consciència. No és tant allò de la biga al propi ull, sinó més aviat es tracta de veure els propis defectes en la persona dels altres.
Només cal llegir el que surt escrit mes rere mes i un ja sap de què es tracta. Com es pot ser tan poc original i ensenyar les pròpies vergonyes. De què hi ha por i per què tanta ràbia mal continguda, que arriba a comportaments impropis de les persones civilitzades.
És trist veure com la persona humana pot caure tan avall, i encara és més trist quan la persona en concret tenia una posició prou reconeguda i merescuda. No és la ignorància, perquè no és ignorant, sinó la supèrbia que resulta molt difícil de contenir, i es tradueix en papers denigrants que encara deixen més en evidència qui les practica. Hi pot haver remei?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada