Em sembla que ho he llegit bé: "Montilla accepta pactar amb Mas la nova llei d'educació". Serà possible caminar junts i aconseguir una llei que no pengi d'un fil i no sigui qüestionada per una gran majoria? Crec que és signe d'intel·ligència buscar el pacte per als grans temes i la llei educativa ho és. Massa important per jugar-hi inconscientment. Ens juguem el futur dels nostres fills, i per tant de la nostra nació, i amb això no s'hi juga, ni es pot badar.
Els polítics han de buscar l'aliança, encara que sigui difícil, i això passa per escoltar i dialogar. No parlo de renunciar dels principis ni dels arguments programàtics, però si d'acostar posicions i arribar a acords. Qui cregui que en democràcia només val la raó de qui suma més, està equivocat, com tampoc seria lògic la situació inversa; del que es tracta és de treballar a fons els projectes, i procurar implicar-hi quanta més gent millor.
A nivell local tenim encara el tema del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) a mitges, una mica com la cançó de l'enfadós, i vull pensar que amb ganes per part de tothom d'arribar al final, amb el màxim consens possible i el més aviat també. En el mandat passat hi va haver un acord estens dels grups municipals, i en aquest començament de mandat, amb els treballs per respondre les al·legacions presentades, cal sumar encara més i deixar un projecte, on tothom haurà renunciat, però que sigui defensable per totes les forces polítiques representades a l'Ajuntament.
Si som capaços de seguir aquesta línia, aconseguirem més credibilitat i millors resultats. Fins i tot serà possible que els més escèptics s'ho arribin a creure, i deixem sols els que viuen sota la síndrome de l'autisme polític. Aquests continuaran venent que són els millors i els únics que tenen raó de tot, però tothom té dret de viure en aquest món i no serem nosaltres qui els ho impedirem.
Els polítics han de buscar l'aliança, encara que sigui difícil, i això passa per escoltar i dialogar. No parlo de renunciar dels principis ni dels arguments programàtics, però si d'acostar posicions i arribar a acords. Qui cregui que en democràcia només val la raó de qui suma més, està equivocat, com tampoc seria lògic la situació inversa; del que es tracta és de treballar a fons els projectes, i procurar implicar-hi quanta més gent millor.
A nivell local tenim encara el tema del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) a mitges, una mica com la cançó de l'enfadós, i vull pensar que amb ganes per part de tothom d'arribar al final, amb el màxim consens possible i el més aviat també. En el mandat passat hi va haver un acord estens dels grups municipals, i en aquest començament de mandat, amb els treballs per respondre les al·legacions presentades, cal sumar encara més i deixar un projecte, on tothom haurà renunciat, però que sigui defensable per totes les forces polítiques representades a l'Ajuntament.
Si som capaços de seguir aquesta línia, aconseguirem més credibilitat i millors resultats. Fins i tot serà possible que els més escèptics s'ho arribin a creure, i deixem sols els que viuen sota la síndrome de l'autisme polític. Aquests continuaran venent que són els millors i els únics que tenen raó de tot, però tothom té dret de viure en aquest món i no serem nosaltres qui els ho impedirem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada