Les declaracions de l'arquebisbe de Barcelona aquest cap de setmana, han estat valentes i sinceres, encara que considero que arriben tard. Fa massa temps que volia sentir-les, i només aconseguíem silencis davant l'actitud general de la jerarquia eclesiàstica que ha recuperat com a president a monsenyor Rouco, un declarat conservador de la dreta més rància i reaccionària que s'amaga sota la interpretació més carca de l'església catòlica.
Massa tard perquè ha tingut prou ocasions de manifestar el seu enuig per la manera que l'emissora amb capital de l'església espanyola, la Cope, ha fet servir per criticar el govern socialista, els catalans i qualsevol persona o moviment que s'apartés del sector reaccionari espanyol. Una bona prova ha estat la seva actitud contra Rajoy, posant-se a la banda dels més dretans, però no com a simple opció política, sinó negant la possibilitat de discrepar d'ells.
No es tracta de defensar ni atacar cap polític, sinó de posar en evidència el mal ús que a vegades, i darrerament força sovint, es fa dels mitjans de comunicació. Més trist és que això passi en una cadena que representa que hauria de predicar l'amor a l'altre i el respecte a tothom, sigui quina sigui la seva ideologia i cultura.
Fins i tot l'Osservatore Romano s'ha fet ressò del malestar d'uns quants bisbes per l'actitud de Rouco i els seus afins a favor de la línia actual de la COPE (actual des de ja fa massa anys), i es pot llegir afirmacions com que les algunes de les principals veus de l'emissora són anticatòliques i fins i tot atees.
És bo que els bisbes que no estan d'acord amb Jiménez Losantos i similars, ho diguin públicament, perquè ajuden a entendre que no tota la jerarquia eclesiàstica és de l'estil de Rouco, encara que les bases desitjarien que fossin més crítiques i més transparents. Caldrà veure si ara que Roma ha parlat, comencem a veure moviments que ens facin pensar en un canvi d'actitud del sector més conservador de l'església.
Massa tard perquè ha tingut prou ocasions de manifestar el seu enuig per la manera que l'emissora amb capital de l'església espanyola, la Cope, ha fet servir per criticar el govern socialista, els catalans i qualsevol persona o moviment que s'apartés del sector reaccionari espanyol. Una bona prova ha estat la seva actitud contra Rajoy, posant-se a la banda dels més dretans, però no com a simple opció política, sinó negant la possibilitat de discrepar d'ells.
No es tracta de defensar ni atacar cap polític, sinó de posar en evidència el mal ús que a vegades, i darrerament força sovint, es fa dels mitjans de comunicació. Més trist és que això passi en una cadena que representa que hauria de predicar l'amor a l'altre i el respecte a tothom, sigui quina sigui la seva ideologia i cultura.
Fins i tot l'Osservatore Romano s'ha fet ressò del malestar d'uns quants bisbes per l'actitud de Rouco i els seus afins a favor de la línia actual de la COPE (actual des de ja fa massa anys), i es pot llegir afirmacions com que les algunes de les principals veus de l'emissora són anticatòliques i fins i tot atees.
És bo que els bisbes que no estan d'acord amb Jiménez Losantos i similars, ho diguin públicament, perquè ajuden a entendre que no tota la jerarquia eclesiàstica és de l'estil de Rouco, encara que les bases desitjarien que fossin més crítiques i més transparents. Caldrà veure si ara que Roma ha parlat, comencem a veure moviments que ens facin pensar en un canvi d'actitud del sector més conservador de l'església.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada