Al senyor Bono no li agrada la bandera republicana i encara menys que en la recepció a antics presoners de les forces colpistes de Franco la fessin onejar. Per què no li agrada? No la considera democràtica?
No sóc un home de banderes i em costa molt sentir-me identificat per una o altra bandera, el que no m'agrada és que me n'imposin cap, i si alguna ho ha estat és l'actual bandera constitucional espanyola. La bandera republicana va ser ultratjada per les forces que varen guanyar la guerra, i els perdedors, varen morir, resultar ferits o ser empresonats per defensar la república espanyola i amb ella la bandera.
Potser hauríem de deixar explicar bé el senyor Bono, per què li va molestar, no fos cas que es tractés més d'un acte de falta de cortesia, que no pas de contingut ideològic. Del senyor Bono es pot esperar de tot, ja que la seva línia ideològica l'acosta molt a la dreta, a qui l'uneix perfectament la seva idea d'estat únic i indissoluble, o sigui el seu nacionalisme espanyol dut a l'extrem. No sé si per aquest motiu la bandera republicana li fa nosa, ni si en tot cas prefereix l'espanyola de la "gallina", la preconstitucional. D'aquestes en pot veure tot sovint, sobretot per allà l'Espanya més profunda.
Sigui el que sigui, la memòria històrica encara fa nosa a segons a qui, i només pot anar aflorant de mica en mica, amb la màxima discreció, intentant no perjudicar als que en el seu dia varen participar de la revolta i se'n varen beneficiar. La història l'escriu el guanyador i al perdedor només li queda intentar fer petites incursions per deixar constància que les guerres són cosa de dos, i que no sempre guanya el millor.
No sóc un home de banderes i em costa molt sentir-me identificat per una o altra bandera, el que no m'agrada és que me n'imposin cap, i si alguna ho ha estat és l'actual bandera constitucional espanyola. La bandera republicana va ser ultratjada per les forces que varen guanyar la guerra, i els perdedors, varen morir, resultar ferits o ser empresonats per defensar la república espanyola i amb ella la bandera.
Potser hauríem de deixar explicar bé el senyor Bono, per què li va molestar, no fos cas que es tractés més d'un acte de falta de cortesia, que no pas de contingut ideològic. Del senyor Bono es pot esperar de tot, ja que la seva línia ideològica l'acosta molt a la dreta, a qui l'uneix perfectament la seva idea d'estat únic i indissoluble, o sigui el seu nacionalisme espanyol dut a l'extrem. No sé si per aquest motiu la bandera republicana li fa nosa, ni si en tot cas prefereix l'espanyola de la "gallina", la preconstitucional. D'aquestes en pot veure tot sovint, sobretot per allà l'Espanya més profunda.
Sigui el que sigui, la memòria històrica encara fa nosa a segons a qui, i només pot anar aflorant de mica en mica, amb la màxima discreció, intentant no perjudicar als que en el seu dia varen participar de la revolta i se'n varen beneficiar. La història l'escriu el guanyador i al perdedor només li queda intentar fer petites incursions per deixar constància que les guerres són cosa de dos, i que no sempre guanya el millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada