Això d'Europa no acaba de funcionar. No ens ho acabem de creure massa. De fet, segons com ens ho mirem, és una mica el sentit contrari del que molts catalans voldríem en relació a Espanya. Llavors no ens hauria d'estranyar tant que els irlandesos, per exemple, hagin votat en contra del nou tractat de Lisboa (ara ja no parlem de constitució europea).
Potser seran els únics que hi hauran votat en contra, perquè de fet hauran estat els únics que hauran votat. Si els europeus de la resta d'estats haguéssim pogut votar, de ben segur que no hauríem deixat sols als irlandesos. Espanya, m'imagino que encara estaria pel si, però a Catalunya?
Hi ha un fet significatiu que no podem ignorar. Resulta que els ciutadans voten en contra de la voluntat dels polítics a qui varen escollir per governar el seu país. Llegim-ho bé: els electors voten en contra dels elegits, dels representants; o sigui que els representants no els representen, perquè no se senten representats.
De lectures n'hi ha moltes: els ciutadans no saben què voten; els ciutadans no veuen bé que el seu estat estigui obligat a una institució i unes normes que no controlen o al menys aquesta és la impressió que tenen; el model de democràcia representativa fa figa.
Em quedaria amb aquesta darrera lectura, per justificar la meva aposta cap al model participatiu, no com a substitut del representatiu, sinó complementari. Probablement els governs dels estats no han fet prou pedagogia per explicar i informar de la realitat europea. Potser ha faltat transparència i motivació, tot això acompanyat de la percepció, no sé si fonamentada, que Europa és dèbil i no té credibilitat més enllà de les seves fronteres. Continua pesant molt el conjunt d'estats que la integren, estudiats un a un. Junts no sumem tant com caldria suposar, i això convindria que els nostres governs ho entenguessin i es posessin a treballar.
Potser seran els únics que hi hauran votat en contra, perquè de fet hauran estat els únics que hauran votat. Si els europeus de la resta d'estats haguéssim pogut votar, de ben segur que no hauríem deixat sols als irlandesos. Espanya, m'imagino que encara estaria pel si, però a Catalunya?
Hi ha un fet significatiu que no podem ignorar. Resulta que els ciutadans voten en contra de la voluntat dels polítics a qui varen escollir per governar el seu país. Llegim-ho bé: els electors voten en contra dels elegits, dels representants; o sigui que els representants no els representen, perquè no se senten representats.
De lectures n'hi ha moltes: els ciutadans no saben què voten; els ciutadans no veuen bé que el seu estat estigui obligat a una institució i unes normes que no controlen o al menys aquesta és la impressió que tenen; el model de democràcia representativa fa figa.
Em quedaria amb aquesta darrera lectura, per justificar la meva aposta cap al model participatiu, no com a substitut del representatiu, sinó complementari. Probablement els governs dels estats no han fet prou pedagogia per explicar i informar de la realitat europea. Potser ha faltat transparència i motivació, tot això acompanyat de la percepció, no sé si fonamentada, que Europa és dèbil i no té credibilitat més enllà de les seves fronteres. Continua pesant molt el conjunt d'estats que la integren, estudiats un a un. Junts no sumem tant com caldria suposar, i això convindria que els nostres governs ho entenguessin i es posessin a treballar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada