Aquesta setmana sortia la notícia de la malaltia de Ted Kennedy, el germà dels assassinats John F, president, i Robert, senador, tota una família que durant anys ha estat un referent polític mundial. Segons el diari que llegies et trobaves amb un possible vessament cerebral, o un tumor maligne al cervell.
Recordo molt bé la sensació viscuda quan ens varen informar de l'assassinat del president dels Estats Units. Penso que per l'edat que jo tenia llavors (8 anys), va ser la manera de donar la notícia i les reaccions que vàrem observar de les persones més grans, el que va fer que la notícia ens afectés tant. Cinc anys després, ara en fa quaranta, el seu germà Robert també era assassinat, i de nou revivíem les sensacions del 63.
Probablement, el fet de tractar-se d'una família catòlica, ajudava que en aquells anys d'una església molt més influent a la nostra societat, es tingués una estima especial cap a la família, sense que tinguéssim cap coneixement especial.
La segona mort de la família Kennedy arribava un parell de mesos després d'haver conegut un altre assassinat d'impacte, el de Luther Quin, una veu contra el racisme.
Com podem veure, l'any 68 va ser sonat, o si més no, van tenir lloc uns esdeveniments que quaranta anys després rememorem. També Raimon cantava a la Complutense de Madrid, un concert que va tenir conseqüències per als responsables universitaris, i que per als demòcrates del nostre país, va significar un cant a la llibertat, i un rebuig a la dictadura franquista.
A Ted, sempre l'he vist com el germà dels Kennedy assassinats, i no li he sabut reconèixer els mèrits que probablement deu tenir. Ara, però, davant la situació mèdica, només puc desitjar-li que se'n surti i que pugui continuar exercint com a patriarca de la família Kennedy.
Recordo molt bé la sensació viscuda quan ens varen informar de l'assassinat del president dels Estats Units. Penso que per l'edat que jo tenia llavors (8 anys), va ser la manera de donar la notícia i les reaccions que vàrem observar de les persones més grans, el que va fer que la notícia ens afectés tant. Cinc anys després, ara en fa quaranta, el seu germà Robert també era assassinat, i de nou revivíem les sensacions del 63.
Probablement, el fet de tractar-se d'una família catòlica, ajudava que en aquells anys d'una església molt més influent a la nostra societat, es tingués una estima especial cap a la família, sense que tinguéssim cap coneixement especial.
La segona mort de la família Kennedy arribava un parell de mesos després d'haver conegut un altre assassinat d'impacte, el de Luther Quin, una veu contra el racisme.
Com podem veure, l'any 68 va ser sonat, o si més no, van tenir lloc uns esdeveniments que quaranta anys després rememorem. També Raimon cantava a la Complutense de Madrid, un concert que va tenir conseqüències per als responsables universitaris, i que per als demòcrates del nostre país, va significar un cant a la llibertat, i un rebuig a la dictadura franquista.
A Ted, sempre l'he vist com el germà dels Kennedy assassinats, i no li he sabut reconèixer els mèrits que probablement deu tenir. Ara, però, davant la situació mèdica, només puc desitjar-li que se'n surti i que pugui continuar exercint com a patriarca de la família Kennedy.
Suposo qu el'ombra del seus germà deu ser molt allargada
ResponElimina