Avui ha estat un dia de repàs, i prou positiu, encara que una mica desajustat. Es tracta de planificar, però després s'ha d'avaluar, i no sempre s'està a punt per fer-ho; no hi ha l'hàbit o fins i tot no se'n veu la necessitat.
L'altre dia, a la Diputació, tot treballant l'avaluació, vaig veure ben clar perquè un procés participatiu havia fracassat. No s'havia fet bé, i no pas per culpa de qui l'havia encarregat, sinó dels professionals que no varen encertar el model. Més aviat diria que varen aplicar un model estàndard en un cas que en requeria un altre.
Informar, opinar, debatre i escollir, podrien ser quatre fases d'un procés, cadascuna d'elles amb el seu grau d'importància, i totes elles imprescindibles. La informació és clau si vols tenir èxit en el procés. Sense informació no hi ha possibilitats de trobar solucions que s'ajustin a la realitat i a les necessitats.
L'opinió és bàsica, i ha de venir de la mà de la informació, però no pot ser mai decisòria, a no ser que l'objectiu sigui evident. Abans de donar per bona l'opinió expressada, s'ha d'analitzar bé, comprovar que compleix tots els requeriments, que és possible i que no presenta cap incompatibilitat. Passat el sedàs, bé la votació, escollir allò que es creu prioritari o millor, fruit del treball, anàlisi i presa de decisió.
El procés que no va reeixir només va contemplar tres fases, poc evidenciades i un xic pobres. Hi va haver informació, però no suficient al meu entendre; després els participants varen expressar la seva opinió i preferències, i sense llimar res, ni eliminar els impossibles o impracticables, es va passar a la votació. El resultat és que dos anys més tard, el més calent a l'aigüera.
No tot s'hi val, ni es pot fer tot de la mateixa manera. Serà un error del client que es deixa mal aconsellar, però serà culpa del professional que no sap utilitzar el model adequat. Al final qui surt escaldat és la pràctica participativa, la seva credibilitat. No es poden engegar processos sense tenir molt clar què es pretén, i quines opcions hi ha. Un error pot complicar molt el futur participatiu d'un àmbit, d'un territori. La participació no és una finalitat sinó un sistema d'actuar. Cal utilitzar-lo de manera apropiada, per aconseguir l¡objectiu volgut: la implicació de la ciutadania.
L'altre dia, a la Diputació, tot treballant l'avaluació, vaig veure ben clar perquè un procés participatiu havia fracassat. No s'havia fet bé, i no pas per culpa de qui l'havia encarregat, sinó dels professionals que no varen encertar el model. Més aviat diria que varen aplicar un model estàndard en un cas que en requeria un altre.
Informar, opinar, debatre i escollir, podrien ser quatre fases d'un procés, cadascuna d'elles amb el seu grau d'importància, i totes elles imprescindibles. La informació és clau si vols tenir èxit en el procés. Sense informació no hi ha possibilitats de trobar solucions que s'ajustin a la realitat i a les necessitats.
L'opinió és bàsica, i ha de venir de la mà de la informació, però no pot ser mai decisòria, a no ser que l'objectiu sigui evident. Abans de donar per bona l'opinió expressada, s'ha d'analitzar bé, comprovar que compleix tots els requeriments, que és possible i que no presenta cap incompatibilitat. Passat el sedàs, bé la votació, escollir allò que es creu prioritari o millor, fruit del treball, anàlisi i presa de decisió.
El procés que no va reeixir només va contemplar tres fases, poc evidenciades i un xic pobres. Hi va haver informació, però no suficient al meu entendre; després els participants varen expressar la seva opinió i preferències, i sense llimar res, ni eliminar els impossibles o impracticables, es va passar a la votació. El resultat és que dos anys més tard, el més calent a l'aigüera.
No tot s'hi val, ni es pot fer tot de la mateixa manera. Serà un error del client que es deixa mal aconsellar, però serà culpa del professional que no sap utilitzar el model adequat. Al final qui surt escaldat és la pràctica participativa, la seva credibilitat. No es poden engegar processos sense tenir molt clar què es pretén, i quines opcions hi ha. Un error pot complicar molt el futur participatiu d'un àmbit, d'un territori. La participació no és una finalitat sinó un sistema d'actuar. Cal utilitzar-lo de manera apropiada, per aconseguir l¡objectiu volgut: la implicació de la ciutadania.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada