Avui, durant la missa de dotze en què la meva filla Clara feia la primera comunió, pensava amb el laïcisme de l'estat i les moltes trifulgues que ocasiona cada declaració de representants del govern espanyol, en la línia d'anar-hi avançant.
Sense moure'ns massa del guió estaríem pensant en algun dels insults que Jesús feia en els seus sermons: "sepulcres blanquejats". Hi penso sovint perquè al meu entendre hi ha molta hipocresia, i quan s'esvalota la gent contra la idea del laïcisme, s'invoquen motius que ningú es creu, i es presenten perills inexistents.
Estic convençut que som molts els catòlics que defensem l'Estat laic, perquè creiem en les persones i les respectem; perquè no entenem la fe ni tan sols la pràctica religiosa des d'un sol punt de vista, sinó que partim de la necessitat de sentir-nos lliures i d'obrar segons la nostra consciència, i en cap cas imposats per ningú ni cap causa.
Desconfieu d'aquelles persones que s'omplen la boca en la defensa de la catolicitat de l'estat espanyol i la nostra societat. Una cosa és la història i els nostres orígens, que ningú pot posar en dubte ni denunciar, i l'altra és la societat actual, fruit de la nostra evolució i l'arribada d'altres persones i altres cultures.
L'Estat ha d'estar al marge de les creences religioses, siguin majoritàries o no, i aquí hi entra el segon factor: el respecte a les noves religions, a les minories practicants. Qui no ho vulgui entendre és que realment es troba molt lluny del missatge de l'evangeli, i que segueix un model fals o bé un camí equivocat.
La mateixa jerarquia eclesiàstica hauria de reflexionar sobre el seu discurs, i acostar-se més al que fa un vicari de poble, com pot ser en Pepe, en que constata la disminució dels catòlics practicants, però adverteix de l'augment de la fe entre la gent que es manté en la comunitat catòlica. Deia durant el sermó d'aquest diumenge: "hem baixat en quantitat, però augmentat en qualitat". No sé si som qualitativament millors, però sí que crec que som més lliures i que és una opció escollida lliurement, sense por i a consciència.
Siguem coherents i transparents. No tots entenen tothom, però això no és motiu per no defensar la llibertat de pensament, creença i cultura, i un estat que vulgui servir a tothom, ha d'estar obert a tots i en condicions d'acceptar qualsevol persona, defensant els seus drets i valors.
Sense moure'ns massa del guió estaríem pensant en algun dels insults que Jesús feia en els seus sermons: "sepulcres blanquejats". Hi penso sovint perquè al meu entendre hi ha molta hipocresia, i quan s'esvalota la gent contra la idea del laïcisme, s'invoquen motius que ningú es creu, i es presenten perills inexistents.
Estic convençut que som molts els catòlics que defensem l'Estat laic, perquè creiem en les persones i les respectem; perquè no entenem la fe ni tan sols la pràctica religiosa des d'un sol punt de vista, sinó que partim de la necessitat de sentir-nos lliures i d'obrar segons la nostra consciència, i en cap cas imposats per ningú ni cap causa.
Desconfieu d'aquelles persones que s'omplen la boca en la defensa de la catolicitat de l'estat espanyol i la nostra societat. Una cosa és la història i els nostres orígens, que ningú pot posar en dubte ni denunciar, i l'altra és la societat actual, fruit de la nostra evolució i l'arribada d'altres persones i altres cultures.
L'Estat ha d'estar al marge de les creences religioses, siguin majoritàries o no, i aquí hi entra el segon factor: el respecte a les noves religions, a les minories practicants. Qui no ho vulgui entendre és que realment es troba molt lluny del missatge de l'evangeli, i que segueix un model fals o bé un camí equivocat.
La mateixa jerarquia eclesiàstica hauria de reflexionar sobre el seu discurs, i acostar-se més al que fa un vicari de poble, com pot ser en Pepe, en que constata la disminució dels catòlics practicants, però adverteix de l'augment de la fe entre la gent que es manté en la comunitat catòlica. Deia durant el sermó d'aquest diumenge: "hem baixat en quantitat, però augmentat en qualitat". No sé si som qualitativament millors, però sí que crec que som més lliures i que és una opció escollida lliurement, sense por i a consciència.
Siguem coherents i transparents. No tots entenen tothom, però això no és motiu per no defensar la llibertat de pensament, creença i cultura, i un estat que vulgui servir a tothom, ha d'estar obert a tots i en condicions d'acceptar qualsevol persona, defensant els seus drets i valors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada