Un cap de setmana variat i entretingut, en què començàrem aprovant un reglament d'ordre intern i el vespre de dissabte vàrem tenir l'oportunitat d'escoltar la integral de sonates per a flauta de bec, de Haendel, a l'església dels caputxins d'Arenys de Mar.
Si em permeteu us diré que el marc no va fer justícia a la qualitat i bon fer dels instrumentistes. L'església tenia una acústica exagerada, que provocava que l'arribada del so fos confús i un xic barrejat, amb un clave que ofegava la flauta de bec, sobretot en les notes greus.
Joan Vives, com sempre, ens va presentar les peces que tocaven amb precisió i detalls, cosa que considero molt important, i com una part del concert, ja que ens prepara a escoltar cadascuna de les peces. Li haig de dir a en Joan que em vaig distreure i no vaig recordar-me d'estar atent per sentir les notes d'un fragment de la música aquàtica, del mateix compositor.
El programa de mà en parlava, però en Joan Vives ens ho va explicar amb més detall, el fet que Haendel s'autoplagiés a l'hora de compondre les seves obres, de manera que molts dels diferents moviments de les sonates per a flauta de bec, es podien trobar transcrits en fragments d'algunes de les seves òperes.
És un orgull pensar que l'Escola de Música d'Arenys ha estat capaç de fer aflorar joves músics que ens poden delectar amb la seva interpretació, com és el cas de la Mireia Ruíz, al clave, que el públic va agrair amb els aplaudiments que van aconseguir un bis, en aquest cas res a veure amb Haendel, però ens varen deixar amb les ganes de saber a quin autor corresponia.
Agrair a l'Escola de Música l'encert del curs, perquè em consta que un any més ha plagut a tots els alumnes, i del concert d'aquest dissabte. I si em permeten un consell, els diria que en una altra ocasió, tractant-se de música barroca, seria millor marc la capella del Santíssim, de l'església parroquial.
I aquest matí hem fet cap a la plaça de la sardana seguint la convocatòria que des de Medi Ambient ens feien, per fer una plantada de 300 arbres i arbusts, sota el lema "ajuda'ns a recuperar el parc de Lurdes". La convocatòria ha estat corresposta i moltes famílies amb avis i nets, els podies veure fet el clot per plantar-hi l'arbust o arbre escollit.
Algunes persones recordaven la plantada del mandat anterior i la manera com havia acabat, lamentant-se que no tornés a passar enguany. El regidor ens ha aclarit, però, que enguany, a diferència de la vegada passada, s'havia escollit el lloc adequat i les plantes idònies, però sobretot que en aquesta ocasió es podria regar, perquè s'extreu l'aigua d'un pou proper, que es condueix fins al parc, i que hi haurà servei de manteniment, a càrrec d'una empresa contractada.
L'altre perill és el vandalisme, i contra aquest caldrà estar atents, per trobar la manera que els arenyencs i arenyenques siguem capaços de respectar el bé públic i ens sapiguem comportar, en benefici de tots.
Hi havia molts més actes, aquest cap de setmana a Arenys, però a tot no es pot arribar. La nostra vila continua essent una vila activa i només ens falta ampliar el nombre de participants, perquè no es quedi amb un grup reduït que va a tot arreu.
Per acabar el dia, la darrera sessió de la passió segons Sant Mateu, de Bach d'aquesta temporada. A partir d'ara, canvi de repertori, pensant potser en Haendel, a qui l'any vinent commemorarem els 250 anys de la seva mort. Una excusa per recuperar la seva obra.
Si em permeteu us diré que el marc no va fer justícia a la qualitat i bon fer dels instrumentistes. L'església tenia una acústica exagerada, que provocava que l'arribada del so fos confús i un xic barrejat, amb un clave que ofegava la flauta de bec, sobretot en les notes greus.
Joan Vives, com sempre, ens va presentar les peces que tocaven amb precisió i detalls, cosa que considero molt important, i com una part del concert, ja que ens prepara a escoltar cadascuna de les peces. Li haig de dir a en Joan que em vaig distreure i no vaig recordar-me d'estar atent per sentir les notes d'un fragment de la música aquàtica, del mateix compositor.
El programa de mà en parlava, però en Joan Vives ens ho va explicar amb més detall, el fet que Haendel s'autoplagiés a l'hora de compondre les seves obres, de manera que molts dels diferents moviments de les sonates per a flauta de bec, es podien trobar transcrits en fragments d'algunes de les seves òperes.
És un orgull pensar que l'Escola de Música d'Arenys ha estat capaç de fer aflorar joves músics que ens poden delectar amb la seva interpretació, com és el cas de la Mireia Ruíz, al clave, que el públic va agrair amb els aplaudiments que van aconseguir un bis, en aquest cas res a veure amb Haendel, però ens varen deixar amb les ganes de saber a quin autor corresponia.
Agrair a l'Escola de Música l'encert del curs, perquè em consta que un any més ha plagut a tots els alumnes, i del concert d'aquest dissabte. I si em permeten un consell, els diria que en una altra ocasió, tractant-se de música barroca, seria millor marc la capella del Santíssim, de l'església parroquial.
I aquest matí hem fet cap a la plaça de la sardana seguint la convocatòria que des de Medi Ambient ens feien, per fer una plantada de 300 arbres i arbusts, sota el lema "ajuda'ns a recuperar el parc de Lurdes". La convocatòria ha estat corresposta i moltes famílies amb avis i nets, els podies veure fet el clot per plantar-hi l'arbust o arbre escollit.
Algunes persones recordaven la plantada del mandat anterior i la manera com havia acabat, lamentant-se que no tornés a passar enguany. El regidor ens ha aclarit, però, que enguany, a diferència de la vegada passada, s'havia escollit el lloc adequat i les plantes idònies, però sobretot que en aquesta ocasió es podria regar, perquè s'extreu l'aigua d'un pou proper, que es condueix fins al parc, i que hi haurà servei de manteniment, a càrrec d'una empresa contractada.
L'altre perill és el vandalisme, i contra aquest caldrà estar atents, per trobar la manera que els arenyencs i arenyenques siguem capaços de respectar el bé públic i ens sapiguem comportar, en benefici de tots.
Hi havia molts més actes, aquest cap de setmana a Arenys, però a tot no es pot arribar. La nostra vila continua essent una vila activa i només ens falta ampliar el nombre de participants, perquè no es quedi amb un grup reduït que va a tot arreu.
Per acabar el dia, la darrera sessió de la passió segons Sant Mateu, de Bach d'aquesta temporada. A partir d'ara, canvi de repertori, pensant potser en Haendel, a qui l'any vinent commemorarem els 250 anys de la seva mort. Una excusa per recuperar la seva obra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada