Sembles un disc ratllat!

Avui m'ha vingut a la memòria el tocadiscos que fèiem servir abans que sortís el CD. Era un plat on col·locaves el disc i situaves l'agulla, al capdamunt d'un braç, que anaven resseguint tot el disc, al mateix moment que aquest girava. Hi havia discos que anaven a 36, 45 o 72 revolucions.
Normalment, quan s'acabava el disc, el braç amb agulla es desplaçava al punt d'origen i el disc deixava de donar voltes. A vegades, però, el braç no es quedava al final del disc i aquest continuava girant fins que no desplaçaves el braç manualment, primer endavant fins a sentir el clic, i després per posar-lo a la posició inicial.
Jo tenia molta mania en els discos ratllats, que feien que l'agulla saltés i per tant afectava al so de la música que estaves escoltant. Això va fer que encara ara tingui discos precintats, per por de fer-los girar amb una agulla no massa ortodoxa que em ratllés el disc.
El pitjor que et podia passar era que la ratllada provoqués no pas un salt del disc, sinó que es quedés en un fragment del disc i ho anés repetint fins que no el movies manualment. D'aquí que es fes servir la frase: "sembles un disc ratllat", quan et repeties una i una altra vegada en algun raonament o idea.
Avui no hi ha massa gent que tingui aquests plats i discos, i els utilitzi, però continua havent gent que parla com un disc ratllat, i jo no sé si no se n'adona, o bé ho fa conscientment, però al final cansa de sentir sempre el mateix.
Avui és més famosa la frase "no em ratllis!", però jo continuaria dient: "no siguis com un disc ratllat!".