Segons un estudi de l'Ajuntament de Barcelona i l'Obra Social de Caixa Catalunya, 658 persones dormen als carrers de la capital. Es tracta d'un fenomen molt urbà i que als pobles no acostuma a succeir, o si passa, es contempla d'una manera molt diferent, amb més sorpresa. Els habitants de les grans ciutats estan més avesats a trobar-se amb circumstàncies estranyes, marginals, i a la llarga en queden immunitzats, indiferents.
Fa pocs mesos, i durant unes quantes setmanes, vàrem tenir la presència d'una rodamon a la nostra vila. Durant el dia passava força desapercebuda, però a la nit la podies veure sota els caixers automàtics, arrecerada del fred. No cal dia que la pobre dona estava en boca de molts vilatans i vilatanes, i la gent es preguntava perquè no es feia res per evitar que hagués de dormir d'aquesta manera.
És estrany, però segons sembla amb situacions com aquesta, i a no ser que hi hagi perill per a la vida de la captaire, no se la pot fer marxar del carrer, ni portar-la a cap residència o centre d'acollida, si ella no ho vol. Això doncs, va fer que durant força dies, quan es feia clar, o quan es feia fosc, ens trobéssim la captaire. Era "la" captaire, perquè no en teníem cap més.
Deia que acostumen a viure a les grans ciutats, i això explica que a Arenys no tenim la mateixa proporció de Barcelona, quant a persones que dormen al carrer, ja que per ser exactes ens en tocarien 6.
La nostra veïna va marxar i no l'hem trobat a faltar. No sabem si tornarà, ni quan ho farà, però el problema de les persones que viuen al carrer és latent, encara que a Arenys no ens els trobem.
Fa pocs mesos, i durant unes quantes setmanes, vàrem tenir la presència d'una rodamon a la nostra vila. Durant el dia passava força desapercebuda, però a la nit la podies veure sota els caixers automàtics, arrecerada del fred. No cal dia que la pobre dona estava en boca de molts vilatans i vilatanes, i la gent es preguntava perquè no es feia res per evitar que hagués de dormir d'aquesta manera.
És estrany, però segons sembla amb situacions com aquesta, i a no ser que hi hagi perill per a la vida de la captaire, no se la pot fer marxar del carrer, ni portar-la a cap residència o centre d'acollida, si ella no ho vol. Això doncs, va fer que durant força dies, quan es feia clar, o quan es feia fosc, ens trobéssim la captaire. Era "la" captaire, perquè no en teníem cap més.
Deia que acostumen a viure a les grans ciutats, i això explica que a Arenys no tenim la mateixa proporció de Barcelona, quant a persones que dormen al carrer, ja que per ser exactes ens en tocarien 6.
La nostra veïna va marxar i no l'hem trobat a faltar. No sabem si tornarà, ni quan ho farà, però el problema de les persones que viuen al carrer és latent, encara que a Arenys no ens els trobem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada