Nomenat president Zapatero, ara li toca el torn als ministres, que avui ja s'avançaven noms i càrrecs. Chacon ministra de defensa i Corbacho de treball, segons la premsa digital. Sembla ser que demà dissabte es dirà formalment. Què passarà amb Clos?
Un altre ministeri que crida l'atenció és el de Medi Ambient, per allò dels transvasaments, com si en funció del titular es pugui pensar en el Rhone o el Segre. Tot fa pensar que Solbes continuarà com a ministre, i que en general no hi haurà grans canvis, potser si de persones, però no d'estratègia, de línia política.
La política és poc agraïda i no és estrany que els partits polítics tinguin necessitat de recol·locar a aquelles persones que s'hi han dedicat professionalment i que en un moment donat poden quedar despenjats. No és el cas dels polítics que han ostentat molt alts càrrecs, i sinó fixeu-vos amb els expresidents, siguin de la URSS, dels EUA, o de la mateixa Espanya, que es guanyen la vida fent conferències, cobrant preus astronòmics.
No passa el mateix amb els exalcaldes, que en funció dels anys que hagin estat exercint, la seva reincorporació a la vida civil pot ser traumàtica. Em ve a la memòria un dels exalcaldes més coneguts al nostre país, l'Antoni Farrés, de Sabadell, potser un dels primers exalcaldes històrics. Diuen que explicava que després de deixar l'alcaldia havia anat a la l'oficina de l'atur a demanar feina, i que quan li varen demanar què sabia fer, va contestar "d'alcalde", i no li varen trobar feina. Evidentment és conya, però té una part de realisme.
La política també demana humilitat, i saber acceptar que es pot passar del govern a l'oposició, i que en totes les situacions es pot fer bona feina, o bé deixar-te a les portes del govern i no poder-lo tastar, com podria ser el cas de l'Artur Mas o d'en Rajoy.
S'estigui al costat que s'estigui, el que cal és coherència i esperit de servei, i no passar-se la vida criticant per sistema, sense arguments sòlids, o convertir-te en un disc ratllat. Ho dic perquè avui llegia unes declaracions crítiques que es basaven en plantejaments equivocats. És bo plantejar dubtes i fiscalitzar l'acció de govern, però no es pot ser demagog, perquè lluny d'enganyar al vilatà, a la llarga s'enganya un mateix.
Un altre ministeri que crida l'atenció és el de Medi Ambient, per allò dels transvasaments, com si en funció del titular es pugui pensar en el Rhone o el Segre. Tot fa pensar que Solbes continuarà com a ministre, i que en general no hi haurà grans canvis, potser si de persones, però no d'estratègia, de línia política.
La política és poc agraïda i no és estrany que els partits polítics tinguin necessitat de recol·locar a aquelles persones que s'hi han dedicat professionalment i que en un moment donat poden quedar despenjats. No és el cas dels polítics que han ostentat molt alts càrrecs, i sinó fixeu-vos amb els expresidents, siguin de la URSS, dels EUA, o de la mateixa Espanya, que es guanyen la vida fent conferències, cobrant preus astronòmics.
No passa el mateix amb els exalcaldes, que en funció dels anys que hagin estat exercint, la seva reincorporació a la vida civil pot ser traumàtica. Em ve a la memòria un dels exalcaldes més coneguts al nostre país, l'Antoni Farrés, de Sabadell, potser un dels primers exalcaldes històrics. Diuen que explicava que després de deixar l'alcaldia havia anat a la l'oficina de l'atur a demanar feina, i que quan li varen demanar què sabia fer, va contestar "d'alcalde", i no li varen trobar feina. Evidentment és conya, però té una part de realisme.
La política també demana humilitat, i saber acceptar que es pot passar del govern a l'oposició, i que en totes les situacions es pot fer bona feina, o bé deixar-te a les portes del govern i no poder-lo tastar, com podria ser el cas de l'Artur Mas o d'en Rajoy.
S'estigui al costat que s'estigui, el que cal és coherència i esperit de servei, i no passar-se la vida criticant per sistema, sense arguments sòlids, o convertir-te en un disc ratllat. Ho dic perquè avui llegia unes declaracions crítiques que es basaven en plantejaments equivocats. És bo plantejar dubtes i fiscalitzar l'acció de govern, però no es pot ser demagog, perquè lluny d'enganyar al vilatà, a la llarga s'enganya un mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada