Hi ha declaracions i declaracions, i s'ha de fer l'esforç de comprendre que els líders polítics necessiten dir-la ben grossa per intentar decantar vots. Sempre, però, hi ha uns límits, a partir dels quals ho fa gràcia o fa pena. Segur que els heu anat llegint i sentint i que n'hi ha més d'un que fa venir ganes de tancar la tele, o plegar el diari, sobretot aquelles afirmacions que ni els propis simpatitzants acaben d'entendre, o potser si (?)
Avui llegia que la Dolors Nadal, candidata del PP per a Barcelona, explicava que Rajoy és la solució per a Catalunya. Jo, de seguida he pensat que en Zapatero no ens ho havia fet massa fàcil, però d'aquí a creure que en Rajoy ens solucionarà els problemes n'hi ha un bon troç. És clar que si la solució passa per fer-nos veure que estarem molt més bé sentint-nos espanyols solidaris amb la resta de l'Estat, llavors la Dolors Nadal tindria molta raó. Cadascú que pensi el que vulgui, però el PP, en aquesta campanya electoral, ens ho està deixant força clar: desviaran l'aigua de l'Ebre, dividiran l'ensenyament en escoles catalanes i escoles castellanes, i a les castellanes hi enviaran els immigrants perquè és la llengua que han d'aprendre (això no ho dic jo, sinó la senyora Nadal)...
En trobareu de tothom, i també insults: Rajoy és imbècil, segons Felipe Gonzàlez, o bé en Zapatero és un ignorant, segons en Duran. Permeteu-me, però que acabi amb una referència als bisbes i el PP, i la reunió d'uns quants catòlics de base donant suport a una església molt diferent a la que preconintzen els bisbes espanyols. Perquè... algú creu que és la gent del PP qui defensa l'escència de la fe catòlica, o bé estem al mig d'una instrumentalització descarada i beneïda per la jerarquia eclesiàstica espanyola?
No ens confonguem, i a cadascú el que li escau i li pertoca. Cal un esforç per destriar el gra de la palla, i no deixar-nos engatussar. Les eleccions són diumenge vinent, i aquí no ho tenim tan clar com els nostres amics i companys de viatge (penso en Kosovo), els russos de Putin.
Avui llegia que la Dolors Nadal, candidata del PP per a Barcelona, explicava que Rajoy és la solució per a Catalunya. Jo, de seguida he pensat que en Zapatero no ens ho havia fet massa fàcil, però d'aquí a creure que en Rajoy ens solucionarà els problemes n'hi ha un bon troç. És clar que si la solució passa per fer-nos veure que estarem molt més bé sentint-nos espanyols solidaris amb la resta de l'Estat, llavors la Dolors Nadal tindria molta raó. Cadascú que pensi el que vulgui, però el PP, en aquesta campanya electoral, ens ho està deixant força clar: desviaran l'aigua de l'Ebre, dividiran l'ensenyament en escoles catalanes i escoles castellanes, i a les castellanes hi enviaran els immigrants perquè és la llengua que han d'aprendre (això no ho dic jo, sinó la senyora Nadal)...
En trobareu de tothom, i també insults: Rajoy és imbècil, segons Felipe Gonzàlez, o bé en Zapatero és un ignorant, segons en Duran. Permeteu-me, però que acabi amb una referència als bisbes i el PP, i la reunió d'uns quants catòlics de base donant suport a una església molt diferent a la que preconintzen els bisbes espanyols. Perquè... algú creu que és la gent del PP qui defensa l'escència de la fe catòlica, o bé estem al mig d'una instrumentalització descarada i beneïda per la jerarquia eclesiàstica espanyola?
No ens confonguem, i a cadascú el que li escau i li pertoca. Cal un esforç per destriar el gra de la palla, i no deixar-nos engatussar. Les eleccions són diumenge vinent, i aquí no ho tenim tan clar com els nostres amics i companys de viatge (penso en Kosovo), els russos de Putin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada