Avui dia 8 de març de 2008 és dia de dolor per l'atemptat terrorista d'ahir que va ocasionar la mort de l'exregidor socialista de Mondregón, Isaías Carrasco. Una mort inútil i injusta, que nega el dret a la vida a una persona, pel simple fet d'haver defensat uns ideals al servei del seu poble. Una defensa democràtica i justa, que s'ha vist castigada per l'odi d'unes persones que només saben matar en nocturnitat i traïdoria.
És un dia d'igualtat no pas perquè s'hagi assumit, sinó perquè es reivindica. Un dia en què es reclamat un tracte just per a tothom, amb les mateixes condicions i drets. Una igualtat dins la diversitat; una igualtat en drets i deures, dins el respecte. Encara hem de caminar molt per aconseguir-la, i fer molta pedagogia i insistència. Cal treballar-ho des de la societat civil i els poders públics; des de la infància fins a la vellesa; amb la nostra paraula i el nostre exemple.
I és un dia de reflexió, perquè així ho mana la llei electoral espanyola; una vigília electoral que no es pot fer propaganda, però ningú prohibeix oferir l'exemple de treball seriós i desinteressat de les persones que tenen un càrrec públic i que el posen a disposició dels ciutadans i ciutadanes de l'Estat.
És un dia de reflexió personal, de posar les coses en ordre, d'afrontar les dificultats amb seny i coherència i de no disminuir l'autoestima, que és el que massa sovint ens falta. Un dia per agafar forces pels que vénen i recuperar la il·lusió en projectes que no sempre són senzills i encara menys quan hi ha qui vol complicar-te la vida, però que a la llarga et donen força per seguir endavant.
Demà votarem l'opció política que volem que ens governi, o potser la menys dolenta, però demà també començarem a oblidar la mort injusta de Isaías, i potser ens haurem de lamentar de la mort d'una altra víctima de la violència de gènere. La vida continuarà, però hem de mirar que ho faci amb justícia, que recordem el passat i fem l'esforç de millorar-lo, amb convenciment, força i resolució, però amb diàleg i voluntat política.
És un dia d'igualtat no pas perquè s'hagi assumit, sinó perquè es reivindica. Un dia en què es reclamat un tracte just per a tothom, amb les mateixes condicions i drets. Una igualtat dins la diversitat; una igualtat en drets i deures, dins el respecte. Encara hem de caminar molt per aconseguir-la, i fer molta pedagogia i insistència. Cal treballar-ho des de la societat civil i els poders públics; des de la infància fins a la vellesa; amb la nostra paraula i el nostre exemple.
I és un dia de reflexió, perquè així ho mana la llei electoral espanyola; una vigília electoral que no es pot fer propaganda, però ningú prohibeix oferir l'exemple de treball seriós i desinteressat de les persones que tenen un càrrec públic i que el posen a disposició dels ciutadans i ciutadanes de l'Estat.
És un dia de reflexió personal, de posar les coses en ordre, d'afrontar les dificultats amb seny i coherència i de no disminuir l'autoestima, que és el que massa sovint ens falta. Un dia per agafar forces pels que vénen i recuperar la il·lusió en projectes que no sempre són senzills i encara menys quan hi ha qui vol complicar-te la vida, però que a la llarga et donen força per seguir endavant.
Demà votarem l'opció política que volem que ens governi, o potser la menys dolenta, però demà també començarem a oblidar la mort injusta de Isaías, i potser ens haurem de lamentar de la mort d'una altra víctima de la violència de gènere. La vida continuarà, però hem de mirar que ho faci amb justícia, que recordem el passat i fem l'esforç de millorar-lo, amb convenciment, força i resolució, però amb diàleg i voluntat política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada