És un imbècil! una afirmació com aquesta, segons qui la fa, i segons a qui es fa, té prou cos com per escriure-ho a la primera plana del diari, i servir de ganxo per anar a buscar la notícia. A mi m'ha passat ara fa un moment, quan m'he pogut asseure per llegir els titulars de la primera pàgina del diari d'avui.
"Felipe González llama 'imbécil' a Rajoy". Amb un titular com aquest, qui és que no gira fulls fins a la pàgina on es desplega la notícia? Al costat, però, n'hi havia una altre que també cridava l'atenció: "El historiador Josep Benet pide el voto para Duran". Qui coneix la història i trajectòria de Josep Benet, li pot sorprendre una declaració d'intencions com aquesta, i m'imagino que deu deixar preocupats a una bona colla de polítics catalans.
Però el titular destacat del diari és: "Rajoy promete en Valencia que trasvasará agua del Ebro". I aquí ja t'ho agafes d'una altra manera, i jo em pregunto: és positiva aquesta actitud de prometre canviar tot el que ha fet l'adversari durant els darrers quatre anys? Jo puc entendre canvis en l'actitud i en les polítiques a seguir, però em costa més de veure aquesta radicalitat que busca atraure electors, perquè en el fons el que provoca és dividir el país en dos bàndols, i això no és bo, ni desitjable, i fins i tot m'atreviria a dir, repugnable.
El problema, però, no és de la campanya electoral d'aquests dies, sinó de la campanya electoral d'aquests quatre anys. Hi ha polítics que es creuen que el govern és a casa seva, i si perden les eleccions, ho viuen com si els desnonessin. Això els passa a partits polítics que fa trenta anys que són al govern, i als que per tradició viuen l'alternança contínua.
Sabeu quina notícia de les tres que comento en aquest post, no he llegit en detall? La promesa de Rajoy. Per què? doncs perquè aquest senyor no m'interessa, no el vull com a president del govern espanyol, ni m'interessa les promeses que fa a la terra on té més adeptes.
Si els polítics tinguessin l'obligació d'adoptar un comportament determinat i realitzar manifestacions d'acord a un codi deontològic, es perdria la meitat dels discursos, i les campanyes electorals ens serien desconegudes. L'ètica que alguns volen que s'ensenyi a les escoles, s'hauria primer d'impartir al Parlament, als governs de tot tipus, i n'hi hauria més d'un que no superaria els controls, i hauria d'anar-se'n a casa.
Mentre els polítics utilitzin aquestes armes per fer campanya i aconseguir el poder, serà molt difícil que la ciutadania tingui interès a participar de la vida pública. Perquè l'exemple que es dóna no és prou bo com per engrescar-nos a sortir de casa i del nostre entorn privat, per dedicar massa estona a la cosa pública. Si s'insulten o bé clamen venjança, el que aconsegueixen és que els deixem de banda i anem a la nostra. Em quedo amb la notícia de l'ex-senador de l'Entesa, Josep Benet.
"Felipe González llama 'imbécil' a Rajoy". Amb un titular com aquest, qui és que no gira fulls fins a la pàgina on es desplega la notícia? Al costat, però, n'hi havia una altre que també cridava l'atenció: "El historiador Josep Benet pide el voto para Duran". Qui coneix la història i trajectòria de Josep Benet, li pot sorprendre una declaració d'intencions com aquesta, i m'imagino que deu deixar preocupats a una bona colla de polítics catalans.
Però el titular destacat del diari és: "Rajoy promete en Valencia que trasvasará agua del Ebro". I aquí ja t'ho agafes d'una altra manera, i jo em pregunto: és positiva aquesta actitud de prometre canviar tot el que ha fet l'adversari durant els darrers quatre anys? Jo puc entendre canvis en l'actitud i en les polítiques a seguir, però em costa més de veure aquesta radicalitat que busca atraure electors, perquè en el fons el que provoca és dividir el país en dos bàndols, i això no és bo, ni desitjable, i fins i tot m'atreviria a dir, repugnable.
El problema, però, no és de la campanya electoral d'aquests dies, sinó de la campanya electoral d'aquests quatre anys. Hi ha polítics que es creuen que el govern és a casa seva, i si perden les eleccions, ho viuen com si els desnonessin. Això els passa a partits polítics que fa trenta anys que són al govern, i als que per tradició viuen l'alternança contínua.
Sabeu quina notícia de les tres que comento en aquest post, no he llegit en detall? La promesa de Rajoy. Per què? doncs perquè aquest senyor no m'interessa, no el vull com a president del govern espanyol, ni m'interessa les promeses que fa a la terra on té més adeptes.
Si els polítics tinguessin l'obligació d'adoptar un comportament determinat i realitzar manifestacions d'acord a un codi deontològic, es perdria la meitat dels discursos, i les campanyes electorals ens serien desconegudes. L'ètica que alguns volen que s'ensenyi a les escoles, s'hauria primer d'impartir al Parlament, als governs de tot tipus, i n'hi hauria més d'un que no superaria els controls, i hauria d'anar-se'n a casa.
Mentre els polítics utilitzin aquestes armes per fer campanya i aconseguir el poder, serà molt difícil que la ciutadania tingui interès a participar de la vida pública. Perquè l'exemple que es dóna no és prou bo com per engrescar-nos a sortir de casa i del nostre entorn privat, per dedicar massa estona a la cosa pública. Si s'insulten o bé clamen venjança, el que aconsegueixen és que els deixem de banda i anem a la nostra. Em quedo amb la notícia de l'ex-senador de l'Entesa, Josep Benet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada