No es veu el mateix des de perspectives diferents, i el secret està en imaginar-te la visió des de l'altre perspectiva sense necessitat de canviar d'angle, perquè no sempre és possible. La capacitat d'analitzar, imaginar i preveure, és el que a la llarga t'atorgarà l'èxit o bé el fracàs.
La compatibilització des dels dos fronts, encara que sigui en marcs diferents, em permet ser més equànime, i relativitzar molt més les coses i els tempos. Entrant a sac t'adones de què funciona i què no ho fa; de què pot funcionar i de què difícilment ho farà a no ser que canviïs els elements o provoquis una girada de mitjó.
Es percep, pocs mesos després, que alguna cosa ha canviat; han canviat les persones, les instruccions i la voluntat, i sense arribar encara a l'òptim, s'hi va acostant. Però això no passa arreu. Hi ha algun sector que encara no ha millorat, i es comença a veure difícil que ho arribi a fer, a no ser que hi hagi algun canvi important. Què ha de canviar? la peça que ho fa moure, o ho hauria de fer, o bé l'entorn en què es mou, o s'hauria de moure?
És fotut tenir un reguitzell de bons elements, junt amb un altre fet malbé i que posa en perill la salut de tots. Ho haureu vist a casa, on teniu la fruita. Si no esteu atents i deixeu que una fruita es podreixi i no la retireu a temps, la podridura s'escampa i afecta totes les fruites que té al costat.
Amb fruita no es fa difícil, però si surts de la metàfora i te'n vas a la realitat, la cosa ja no és tan simple. A vegades la podridura no és tan evident, i costa més de demostrar. Tu saps que està feta malbé, però ho has de fer veure, sense que sembli que estàs malmetent la peça, per alguna raó obscura.
Confio en la fermesa de la gent, i la fortalesa per demostrar quina és la causa que no tot funcioni com caldria. És cosa de no massa temps, perquè el temps no ens sobra, i després no te'n queda per recompondre allò que s'ha malmès.
Hi ha evidències i cada vegada seran més clares, vistes des de més perspectives i per més persones. Arribarà el dia que la pròpia peça s'adonarà que no està en condicions, i voldria pensar que s'encarregarà ella mateixa de sanar-se. Contràriament algú l'haurà de treure del grup, en un primer moment, i llençar-la si no hi ha més remei. El temps ho dirà i nosaltres en serem testimonis.
La compatibilització des dels dos fronts, encara que sigui en marcs diferents, em permet ser més equànime, i relativitzar molt més les coses i els tempos. Entrant a sac t'adones de què funciona i què no ho fa; de què pot funcionar i de què difícilment ho farà a no ser que canviïs els elements o provoquis una girada de mitjó.
Es percep, pocs mesos després, que alguna cosa ha canviat; han canviat les persones, les instruccions i la voluntat, i sense arribar encara a l'òptim, s'hi va acostant. Però això no passa arreu. Hi ha algun sector que encara no ha millorat, i es comença a veure difícil que ho arribi a fer, a no ser que hi hagi algun canvi important. Què ha de canviar? la peça que ho fa moure, o ho hauria de fer, o bé l'entorn en què es mou, o s'hauria de moure?
És fotut tenir un reguitzell de bons elements, junt amb un altre fet malbé i que posa en perill la salut de tots. Ho haureu vist a casa, on teniu la fruita. Si no esteu atents i deixeu que una fruita es podreixi i no la retireu a temps, la podridura s'escampa i afecta totes les fruites que té al costat.
Amb fruita no es fa difícil, però si surts de la metàfora i te'n vas a la realitat, la cosa ja no és tan simple. A vegades la podridura no és tan evident, i costa més de demostrar. Tu saps que està feta malbé, però ho has de fer veure, sense que sembli que estàs malmetent la peça, per alguna raó obscura.
Confio en la fermesa de la gent, i la fortalesa per demostrar quina és la causa que no tot funcioni com caldria. És cosa de no massa temps, perquè el temps no ens sobra, i després no te'n queda per recompondre allò que s'ha malmès.
Hi ha evidències i cada vegada seran més clares, vistes des de més perspectives i per més persones. Arribarà el dia que la pròpia peça s'adonarà que no està en condicions, i voldria pensar que s'encarregarà ella mateixa de sanar-se. Contràriament algú l'haurà de treure del grup, en un primer moment, i llençar-la si no hi ha més remei. El temps ho dirà i nosaltres en serem testimonis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada