Prodi perd la moció de confiança al Senat italià i haurà de presentar la moció. Tot i que no conec massa la política internacional, no costa gaire recordar la curta durada dels governs italians, de no fa pas massa temps. Berlusconi haurà estat una excepció en la governabilitat del poble italià després de la guerra mundial.
Berlusconi està a punt de tornar a disputar-se la presidència del govern italià, i no és gens arriscat reconèixer que té molts punts a favor d'una victòria electoral. Per què? La resposta la deixo per als experts en política, i sobretot en política internacional. La meva opinió aniria en la línia del que penso també del nostre país: els governs d'esquerra, acostumen a ser més inestables, perquè es qüestiona una mica tot. La dreta moderada ho té tot de cara, i els seus polítics acostumen a ser més fidels a la direcció del partit; renuncien més fàcilment a les pròpies matisacions en benefici del pensament majoritari.
Probablement no sigui aquesta la causa de la caiguda de Prodi, i potser sigui la manca d'una política clara i decidida. A vegades la por a perdre la cadira provoca que les actuacions siguin poc sòlides i al final no acontenten a ningú.
L'altre dia em comentaven l'experiència d'un ajuntament en que s'havia posat de manifest que, els governs municipals que més duraven en el temps eren aquells que menys determinacions havien pres. Per contra, els governs que havien pres decisions importants, sobretot de cara a millores sensibles, eren els que havien tingut més problemes per continuar governant. Curiosament, però, amb el temps, els ciutadans guardaven més bon record i els reconeixien més mèrits, als pobres perdedors.
La vida està plena de contradiccions i incoherències, però això mateix la fa més interessant, i a les persones que en un moment determinat hem decidit dedicar part del nostre temps al servei de la societat, hem de tenir ben clar que no són les adulacions els objectius a aconseguir, sinó els resultats que a la llarga s'acaben entenent i reconeixent.
Berlusconi està a punt de tornar a disputar-se la presidència del govern italià, i no és gens arriscat reconèixer que té molts punts a favor d'una victòria electoral. Per què? La resposta la deixo per als experts en política, i sobretot en política internacional. La meva opinió aniria en la línia del que penso també del nostre país: els governs d'esquerra, acostumen a ser més inestables, perquè es qüestiona una mica tot. La dreta moderada ho té tot de cara, i els seus polítics acostumen a ser més fidels a la direcció del partit; renuncien més fàcilment a les pròpies matisacions en benefici del pensament majoritari.
Probablement no sigui aquesta la causa de la caiguda de Prodi, i potser sigui la manca d'una política clara i decidida. A vegades la por a perdre la cadira provoca que les actuacions siguin poc sòlides i al final no acontenten a ningú.
L'altre dia em comentaven l'experiència d'un ajuntament en que s'havia posat de manifest que, els governs municipals que més duraven en el temps eren aquells que menys determinacions havien pres. Per contra, els governs que havien pres decisions importants, sobretot de cara a millores sensibles, eren els que havien tingut més problemes per continuar governant. Curiosament, però, amb el temps, els ciutadans guardaven més bon record i els reconeixien més mèrits, als pobres perdedors.
La vida està plena de contradiccions i incoherències, però això mateix la fa més interessant, i a les persones que en un moment determinat hem decidit dedicar part del nostre temps al servei de la societat, hem de tenir ben clar que no són les adulacions els objectius a aconseguir, sinó els resultats que a la llarga s'acaben entenent i reconeixent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada