"Nit de Reis al Maricel" podria ser el títol del post, però he preferit ressaltar el que realment m'ha representat: emoció màxima, pel què he vist, pel què he pensat, per la impotència davant la realitat.
Sempre he elogiat la tasca de la comunitat de Sant Vicenç de Paül, a Arenys de Mar, i la vivència d'avui, no pot sinó reafirmar-me en els meus sentiments.
Per als que em llegiu des de fora d'Arenys de Mar us diré que aquesta comunitat té, sota la seva responsabilitat, educar a nens i nenes de famílies desestructurades o incapaces de pujar els seus fills, sinó desconegudes.
Aquests nens, que tenen de dos a quinze anys, han rebut, com és tradicional, la visita de ses majestats els Reis Mags, amb un carregament de regals. No us podeu imaginar la il·lusió amb que, els més petits, esperant l'arribada dels Mags, o la dissimulada indiferència dels més grans, expectants, però, per descobrir el regal que els esperava.
Veure els ulls dels més petits al veure els Mags, ha estat tot un poema, però observar de quina manera recollien el regal i el començaven a desembolicar, m'ha provocat una emoció que m'ha negat els ulls. La mateixa emoció que em ve ara quan escric l'experiència viscuda fa poc més de mitja hora.
He parlat amb sa Majestat Melcior i també amb Sor Pilar, sobre el present i el futur d'aquests nens i nenes. Realment, tal com ens comentava Sor Pilar, són moltes les coses que aquest nens i nenes reben, però els falta el més important. Quin futur els espera? als quinze anys alguns potser podran reinserir-se a la seva família, però d'altres hauran d'anar a viure en pisos, amb altres companys, una situació força dura.
L'experiència d'aquesta nit ha estat la de contemplar uns infants a qui la vida no els ha estat fàcil, ni tenen un futur massa esperançador, però que avui tenen la sort de viure molt ben atesos, estimats per unes germanes que han decidit viure per servir i estimar als altres. Hi ha però molts nens i nenes, que no coneixem, que de ben segur es troben en una situació encara més greu. Aquests nens segurament no hauran rebut cap regal, ni tindran unes persones al seu costat que en tinguin cura, que els estimin. La nit de Reis és una nit màgica, però no per a tothom. Des d'aquí el meu agraïment i felicitació a la comunitat de Sant Vicenç de Paül d'Arenys de Mar. I a la resta, com a mi mateix, menys lamentacions davant petits problemes, quan n'hi ha que sense la formació que nosaltres hem rebut, han d'afrontar amb duresa la vida que els espera.
Sempre he elogiat la tasca de la comunitat de Sant Vicenç de Paül, a Arenys de Mar, i la vivència d'avui, no pot sinó reafirmar-me en els meus sentiments.
Per als que em llegiu des de fora d'Arenys de Mar us diré que aquesta comunitat té, sota la seva responsabilitat, educar a nens i nenes de famílies desestructurades o incapaces de pujar els seus fills, sinó desconegudes.
Aquests nens, que tenen de dos a quinze anys, han rebut, com és tradicional, la visita de ses majestats els Reis Mags, amb un carregament de regals. No us podeu imaginar la il·lusió amb que, els més petits, esperant l'arribada dels Mags, o la dissimulada indiferència dels més grans, expectants, però, per descobrir el regal que els esperava.
Veure els ulls dels més petits al veure els Mags, ha estat tot un poema, però observar de quina manera recollien el regal i el començaven a desembolicar, m'ha provocat una emoció que m'ha negat els ulls. La mateixa emoció que em ve ara quan escric l'experiència viscuda fa poc més de mitja hora.
He parlat amb sa Majestat Melcior i també amb Sor Pilar, sobre el present i el futur d'aquests nens i nenes. Realment, tal com ens comentava Sor Pilar, són moltes les coses que aquest nens i nenes reben, però els falta el més important. Quin futur els espera? als quinze anys alguns potser podran reinserir-se a la seva família, però d'altres hauran d'anar a viure en pisos, amb altres companys, una situació força dura.
L'experiència d'aquesta nit ha estat la de contemplar uns infants a qui la vida no els ha estat fàcil, ni tenen un futur massa esperançador, però que avui tenen la sort de viure molt ben atesos, estimats per unes germanes que han decidit viure per servir i estimar als altres. Hi ha però molts nens i nenes, que no coneixem, que de ben segur es troben en una situació encara més greu. Aquests nens segurament no hauran rebut cap regal, ni tindran unes persones al seu costat que en tinguin cura, que els estimin. La nit de Reis és una nit màgica, però no per a tothom. Des d'aquí el meu agraïment i felicitació a la comunitat de Sant Vicenç de Paül d'Arenys de Mar. I a la resta, com a mi mateix, menys lamentacions davant petits problemes, quan n'hi ha que sense la formació que nosaltres hem rebut, han d'afrontar amb duresa la vida que els espera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada