Aquesta tarda-vespre he anat a un centre comercial de nomenada, d'aquells que t'hi pots perdre, i encara que no acostumo a anar-hi, no era la primera vegada, i tot així m'ha sorprès la quantitat de clients, i també de productes als prestatges. Saber combinar bon servei, amb qualitat i preus assequibles, és el secret d'algunes cadenes comercials que s'emporten la pauta.
El primer que et ve al cap és la comparació entre les grans superfícies i els magatzems o botigues del teu municipi. És evident que els models són tan diferents que parlar de competència es fa difícil. Si bé és cert que els centres comercials competeixen amb les botigues, i els prenen clients, la gràcia de tot plegat està en saber quins factors favorables té cadascú i saber-los jugar.
Quan et pares a analitzar de quina manera es pot potenciar el comerç local, et trobes amb molts obstacles; l'accessibilitat, la diversitat de productes o l'estoc juguen a favor de les grans cadenes. Poder aparcar sense problemes; consultar els productes per Internet, des de casa; trobar-hi des de tomàquets a armaris, són facilitats que les botigues del nucli urbà difícilment poden oferir. L'encant de poder sortir a passejar pel poble i entrar a les botigues a comprar, hauria de ser suficient com per fidelitzar clients. Què cal doncs? No és fàcil, ni tinc la vareta màgica, però la unió fa la força i una bona organització comercial, de la mà del govern municipal, ha de fer possible la convivència dels diferents models de comerç, per satisfer la necessitat de consum que en la nostra època manté una força destacable.
Imagineu la nostra Riera sense botigues, un dissabte a la tarda, o passeu per qualsevol carrer del centre que està ple de garatges, i us adonareu que el comerç és vida, però perquè hi hagi vida hi ha d'haver transaccions comercials, i aquestes s'han de potenciar. Tot plegat un peix que es mossega la cua. Les ganes de consumir hi són, ara falta saber-les conduir per aconseguir un equilibri necessari per tirar endavant la nostra vila.
El primer que et ve al cap és la comparació entre les grans superfícies i els magatzems o botigues del teu municipi. És evident que els models són tan diferents que parlar de competència es fa difícil. Si bé és cert que els centres comercials competeixen amb les botigues, i els prenen clients, la gràcia de tot plegat està en saber quins factors favorables té cadascú i saber-los jugar.
Quan et pares a analitzar de quina manera es pot potenciar el comerç local, et trobes amb molts obstacles; l'accessibilitat, la diversitat de productes o l'estoc juguen a favor de les grans cadenes. Poder aparcar sense problemes; consultar els productes per Internet, des de casa; trobar-hi des de tomàquets a armaris, són facilitats que les botigues del nucli urbà difícilment poden oferir. L'encant de poder sortir a passejar pel poble i entrar a les botigues a comprar, hauria de ser suficient com per fidelitzar clients. Què cal doncs? No és fàcil, ni tinc la vareta màgica, però la unió fa la força i una bona organització comercial, de la mà del govern municipal, ha de fer possible la convivència dels diferents models de comerç, per satisfer la necessitat de consum que en la nostra època manté una força destacable.
Imagineu la nostra Riera sense botigues, un dissabte a la tarda, o passeu per qualsevol carrer del centre que està ple de garatges, i us adonareu que el comerç és vida, però perquè hi hagi vida hi ha d'haver transaccions comercials, i aquestes s'han de potenciar. Tot plegat un peix que es mossega la cua. Les ganes de consumir hi són, ara falta saber-les conduir per aconseguir un equilibri necessari per tirar endavant la nostra vila.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada