El president espanyol en els inicis de la precampanya electoral del mes de març escull els seus aliats (CIU i PNB) per estabilitzar el país i descarta ERC i PP. No ho entenc (?) probablement és perquè no conec el món dels partits polítics ni les seves estratègies. Això em passa per no estar-hi ficat (encara que per Internet s'empenyin a definir-me com a militant de base).
Jo em pensava que ara era el moment de presentar el propi partit com l'opció més vàlida per governar, en aquest cas continuar governant, i en tot cas fent veure la necessitat d'obtenir majoria absoluta per no dependre de ningú. És cert que el PNB és l'actual aliat més servent que té, però CIU? Aquest partit no té massa motius per estar agraït amb l'actual govern de Madrid, i les perspectives tampoc són massa favorables.
Probablement el que es tracta és fer front al PP i evitar que recuperi el poder amb l'ajut dels potencials aliats (CIU i PNB), ja que si te'ls poses al costat es farà més difícil trobar-te'ls a la banda contrària... ara falta que ells s'hi avinguin.
Per altra banda no considera ERC (amb qui forma govern a Catalunya) com aliat per estabilitzar el país, llavors com el pensa estabilitzar? Tancant l'aixeta dels estatuts i nacionalismes perifèrics, tal com vol el PP? potser, doncs, el millor aliat seria el PP (?).
És clar que l'anàlisi que fem des de la perifèria és sempre esbiaixat, ja que només pensem en el binomi centralisme-autonomia, i en unes eleccions espanyoles el que importa són els 35 milions d'espanyols no catalans. Tot el que sentim i sentirem serà fruit de la campanya electoral? Què hi ha de cert que pugui perdurar? O és que sempre viurem en campanya electoral?
A mi m'agradaria que es preocupessin per implicar la ciutadania en els afers públics, i això passa per aconseguir més transparència, més coherència, més diàleg, més sinceritat... i tot i així seria difícil. Passa per no estar fent electoralisme tota la vida; per explicar bé les coses, tant si es fan com si no es fan. Perquè si continuem d'aquesta manera caldrà bonificar els electors que es prestin anar a dipositar el seu vot a l'urna. Si no volem que la participació continuï disminuint seria bo que es proposessin a prendre's més seriosament l'esperit de servei i visquessin més la realitat del carrer.
Jo em pensava que ara era el moment de presentar el propi partit com l'opció més vàlida per governar, en aquest cas continuar governant, i en tot cas fent veure la necessitat d'obtenir majoria absoluta per no dependre de ningú. És cert que el PNB és l'actual aliat més servent que té, però CIU? Aquest partit no té massa motius per estar agraït amb l'actual govern de Madrid, i les perspectives tampoc són massa favorables.
Probablement el que es tracta és fer front al PP i evitar que recuperi el poder amb l'ajut dels potencials aliats (CIU i PNB), ja que si te'ls poses al costat es farà més difícil trobar-te'ls a la banda contrària... ara falta que ells s'hi avinguin.
Per altra banda no considera ERC (amb qui forma govern a Catalunya) com aliat per estabilitzar el país, llavors com el pensa estabilitzar? Tancant l'aixeta dels estatuts i nacionalismes perifèrics, tal com vol el PP? potser, doncs, el millor aliat seria el PP (?).
És clar que l'anàlisi que fem des de la perifèria és sempre esbiaixat, ja que només pensem en el binomi centralisme-autonomia, i en unes eleccions espanyoles el que importa són els 35 milions d'espanyols no catalans. Tot el que sentim i sentirem serà fruit de la campanya electoral? Què hi ha de cert que pugui perdurar? O és que sempre viurem en campanya electoral?
A mi m'agradaria que es preocupessin per implicar la ciutadania en els afers públics, i això passa per aconseguir més transparència, més coherència, més diàleg, més sinceritat... i tot i així seria difícil. Passa per no estar fent electoralisme tota la vida; per explicar bé les coses, tant si es fan com si no es fan. Perquè si continuem d'aquesta manera caldrà bonificar els electors que es prestin anar a dipositar el seu vot a l'urna. Si no volem que la participació continuï disminuint seria bo que es proposessin a prendre's més seriosament l'esperit de servei i visquessin més la realitat del carrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada