Qui ha estat més llest? o més malparit?
Coincidint en el temps, dos països a qui se'ls veu el llautó, i s'olora el tuf, han convocat els electors a les urnes, a Veneçuela per votar en referèndum unes reformes polítiques que deixaven el camí lliure al president, per eternitzar-se en el poder i a més li augmentaven els privilegis en detriment del poble. En el cas de Rússia, el president Putin ha obtingut una majoria absoluta, en unes eleccions que els observadors europeus han titllat de poc transparents o més aviat brutes, dirigides.
El resultat ha estat oposat, ja que el president Chávez ha perdut per la mínima, mentre que Putin se n'ha sortit de llarg. Si em demanen el per què, opinaria que Putin ho tenia molt ben treballat, mentre que Chávez anava massa refiat. Un es dedica a planificar estratègies i l'altre xerra i més xerra, amb un discurs populista, que normalment li surt bé, però en aquesta ocasió no ha pogut enredar a més gent.
Què passarà?
Putin i la seva gent continuaran manant, silenciant qualsevol intent d'oposició, amb la forma que convingui i sense escrúpols, i el president Chávez ho intentarà d'una altra manera, però no es quedarà quiet observant la derrota. És massa Chávez per donar-se per vençut. Ha perdut la batalla, però la guerra continua, i aquesta no pot acabar de la mateixa manera.
I el poble què? cornuts i pagar el beure!
Coincidint en el temps, dos països a qui se'ls veu el llautó, i s'olora el tuf, han convocat els electors a les urnes, a Veneçuela per votar en referèndum unes reformes polítiques que deixaven el camí lliure al president, per eternitzar-se en el poder i a més li augmentaven els privilegis en detriment del poble. En el cas de Rússia, el president Putin ha obtingut una majoria absoluta, en unes eleccions que els observadors europeus han titllat de poc transparents o més aviat brutes, dirigides.
El resultat ha estat oposat, ja que el president Chávez ha perdut per la mínima, mentre que Putin se n'ha sortit de llarg. Si em demanen el per què, opinaria que Putin ho tenia molt ben treballat, mentre que Chávez anava massa refiat. Un es dedica a planificar estratègies i l'altre xerra i més xerra, amb un discurs populista, que normalment li surt bé, però en aquesta ocasió no ha pogut enredar a més gent.
Què passarà?
Putin i la seva gent continuaran manant, silenciant qualsevol intent d'oposició, amb la forma que convingui i sense escrúpols, i el president Chávez ho intentarà d'una altra manera, però no es quedarà quiet observant la derrota. És massa Chávez per donar-se per vençut. Ha perdut la batalla, però la guerra continua, i aquesta no pot acabar de la mateixa manera.
I el poble què? cornuts i pagar el beure!
Potser la principal diferència és que els requisits mínims per considerar democràtic un sistema polític es donen a Veneçuela però no a Rússia.
ResponEliminaSi en Chávesz fos, com apunten alguns mitjans, un dictador o aprenent de dictador, no hauria guanyat al llarg de 9 anys comicis i referèndums avalats pels observadors internacionals. Val a dir també que, quan ha perdut per primer cop, ha acceptat la derrota com no podia ser d'altra manera, actitud que contrasta amb el colpisme de l'oposició dut a la pràctica el 2002 per posar al capdavant del país el president de la Patronal.
Abans parlava dels observadors internacionals que han donat el vist-i-plau a les eleccions veneçolanes. Doncs a Rússia (on s'enverina als dissidents, es tiroteja als periodistes desafectes, es gasseja en una decisió molt discutible i que va suposar una massacre un teatre sencer perquè els txetxens l'havien près...) denuncien que les eleccions no han estat netes ni exentes de fraus.
Però no passa res.
Ei, i no defenso en Chávez, que em sembla demagog, populista i massa emmirallat en el règim cubà, a més, la nova Constitució feia tuf de democràcia orgànica en el relatiu al Poder Popular! Però és que la hipocresia occidental és terrible. El Pakistan no és una dictadura sinó un "aliat clau contra el terrorisme internacional". Tunísia no és un règim dictatorial sinó un "aliat comercial estratègic". En canvi, la democràcia veneçolana ha de suportar un linxament de la premsa i els governants internacionals en base a suposicions no provades o directament negades per la realitat (la reelecció indefinida existeix a la majoria de països d'Europa i no és sinònim d'eternitzar-se en el poder com ho va fer Pujol durant 23 anys; la Constitució socialista no només no retallava el dret de sufragi sinó que l'ampliava als joves de 16 anys; no s'ha tancat cap televisió sinó que no es va renovar una llicència de 20 anys a la cadena colpista RCTV, que segueix emetent per cable, satèl·lit i Internet; la majoria de mitjans veneçolans no són pas chavistes sinó antichavistes, al contrari del que es ven a la premsa catalana, etc).
Aprofito per desitjar tota la sort del món al poble veneçolà. Que per molts anys tinguin democràcia i que la política social del govern de Chávez no sigui enterrada en cas que la dreta guanyi les eleccions el 2013.