Parlar d'economies familiars i de les dificultats per arribar a final de mes és un fet prou freqüent. Afirmar que els sous no pugen en la mateixa proporció que els preus dels productes que consumim ni del serveis, ningú ho posa en dubte, i en tot cas es diu de diferents maneres. L'altre dia, en una conversa durant un dinar d'empresa de l'època de Nadal, un company comentava convençut que estem cobrant en pessetes i pagant en euros.
Qui no ha participat en una conversa en que s'ha dit que amb el canvi de les pessetes a euros, el preu dels productes s'havia inflat descaradament? Es deia als primers moments del canvi, però encara ara pots sentir-ho dir.
El ministre Solbes afirmava avui que "els espanyols no han interioritzat el preu de l'euro", i afegia que aquest era un dels factors de l'increment de la inflació. Tot això ho escenificava dient que en els bars hi ha gent que deixa propines per sobre el 50% del cost del producte.
És cert que no som conscients del valor exacte d'un euro? Vol dir això que encara pensem en pessetes, i no fem bé el canvi? Són els compradors o els venedors els que amb la respectiva actuació inflen els preus?
De moment l'índex del preu al consum (ipc) supera els quatre punts, i encara que el mateix ministre preveu un retorn a l'índex al voltant del 3%, caldrà anar-ho seguint i sobretot, analitzant si es manté la capacitat adquisitiva familiar o bé anem perdent punts, i agreujant la diferència entre increment de salaris i preus.
Per al bé nostre recordem que un euro supera les 166 pessetes, i que un paquet de tabac supera les 500 pessetes, fet que em va sorprendre ja que quan jo fumava, el preu era de 22 pessetes.
Qui no ha participat en una conversa en que s'ha dit que amb el canvi de les pessetes a euros, el preu dels productes s'havia inflat descaradament? Es deia als primers moments del canvi, però encara ara pots sentir-ho dir.
El ministre Solbes afirmava avui que "els espanyols no han interioritzat el preu de l'euro", i afegia que aquest era un dels factors de l'increment de la inflació. Tot això ho escenificava dient que en els bars hi ha gent que deixa propines per sobre el 50% del cost del producte.
És cert que no som conscients del valor exacte d'un euro? Vol dir això que encara pensem en pessetes, i no fem bé el canvi? Són els compradors o els venedors els que amb la respectiva actuació inflen els preus?
De moment l'índex del preu al consum (ipc) supera els quatre punts, i encara que el mateix ministre preveu un retorn a l'índex al voltant del 3%, caldrà anar-ho seguint i sobretot, analitzant si es manté la capacitat adquisitiva familiar o bé anem perdent punts, i agreujant la diferència entre increment de salaris i preus.
Per al bé nostre recordem que un euro supera les 166 pessetes, i que un paquet de tabac supera les 500 pessetes, fet que em va sorprendre ja que quan jo fumava, el preu era de 22 pessetes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada