La Justícia hauria de córrer a la mateixa velocitat que ho fa la societat a qui jutja. Això, però, no acostuma a passar sinó que va a remolc i no és fins molt després quan s'adapta a la realitat. A vegades és massa tard.
Avui llegia la notícia sobre l'avançament, per part de l'Estat, del pagament de manutenció als fills, quan la parella que ha de fer el pagament no ho fa. Només ho sap qui s'hi troba, i és bo parar-hi atenció, perquè la situació és greu.
No totes les separacions són conflictives, però és fàcil que hi hagi conflicte. Deixar de pagar la pensió pels fills, a la parella que en té la pàtria potestat, pot comportar greus problemes de subsistència en famílies sense massa recursos.
Feta la llei, feta la trampa, caldrà veure si les mesures per assegurar-se que no hi ha picaresca al darrera, frenen o limiten els casos que se'n poden beneficiar, i la flexibilitat que hi haurà a l'hora de posar-ho en pràctica.
L'altre dia em comentaven que cada dia hi havia més parelles en què l'home (normalment l'home) abandonava la família, la qual tenia greus problemes de subsistència i havia de recórrer a la beneficència. Això, amics, no només passa a països pobres, o als suburbis de les grans ciutats, sinó que també passa a pobles petits, al nostre poble.
Convé reclamar que les institucions en general i la Justícia en particular, s'adaptin a la realitat sense demora, però al mateix temps hauríem de ser conscients dels problemes i col·laborar per fer-los desaparèixer o, com a mínim, alleugerir-los.
Mai serà suficient l'ajut que es pugui arribar a concedir, però és bo tot allò que vagi dirigit a pal·liar situacions desestructurades, i si nosaltres hi contribuïm, molt millor!
Avui llegia la notícia sobre l'avançament, per part de l'Estat, del pagament de manutenció als fills, quan la parella que ha de fer el pagament no ho fa. Només ho sap qui s'hi troba, i és bo parar-hi atenció, perquè la situació és greu.
No totes les separacions són conflictives, però és fàcil que hi hagi conflicte. Deixar de pagar la pensió pels fills, a la parella que en té la pàtria potestat, pot comportar greus problemes de subsistència en famílies sense massa recursos.
Feta la llei, feta la trampa, caldrà veure si les mesures per assegurar-se que no hi ha picaresca al darrera, frenen o limiten els casos que se'n poden beneficiar, i la flexibilitat que hi haurà a l'hora de posar-ho en pràctica.
L'altre dia em comentaven que cada dia hi havia més parelles en què l'home (normalment l'home) abandonava la família, la qual tenia greus problemes de subsistència i havia de recórrer a la beneficència. Això, amics, no només passa a països pobres, o als suburbis de les grans ciutats, sinó que també passa a pobles petits, al nostre poble.
Convé reclamar que les institucions en general i la Justícia en particular, s'adaptin a la realitat sense demora, però al mateix temps hauríem de ser conscients dels problemes i col·laborar per fer-los desaparèixer o, com a mínim, alleugerir-los.
Mai serà suficient l'ajut que es pugui arribar a concedir, però és bo tot allò que vagi dirigit a pal·liar situacions desestructurades, i si nosaltres hi contribuïm, molt millor!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada