La polèmica al voltant dels drets d'autor no és d'ara sinó que ve de lluny. Probablement us vingui a la memòria la imatge d'aquell home (normalment eren homes), que es presentava a la festa a cobrar els drets d'autor. Era una sensació estranya, gens agradable, de que et venien a usurpar part dels guanys, de la recaptació. Els mateixos ajuntaments, organitzadors de festes majors, es miraven el recaptador dels drets d'autor amb mala cara, segurament que encara passa.
No se si hi ha cap explicació per entendre aquest comportament general, però podríem trobar-la en el fet que la sensació és com si es tractés d'un impost, i els impostos no agraden, i les preguntes que et feies eren de l'estil: "i per què haig de pagar a un senyor que no conec que em diu que representa a l'autor de tal obra?", "Si ja paguem als músics, per què hem de pagar als autors de les lletres o la música?", "com sabem que els diners van a parar a l'autor?"
Fem un salt en el temps i ens trobem amb les mp3, els ipo, els mòbils... i la baixada d'Internet, de cançons, videos... i arriba el cànon digital que grava tots aquests aparells. No grava a qui es baixa música d'Internet, sinó qui compra els aparells. I la polèmica continua, però ara no són els organitzadors sinó els consumidors els que paguen aquest "impost" o sobrepreu que acaben d'aprovar.
La pregunta que em faig és si tothom que compra aquests aparells ho fa per baixar-se música d'Internet, o bé es es pressuposa que ho farà. Si no fos així s'estaria perjudicant els compradors que no tenen intenció ni baixaran res d'Internet. I la pregunta de qui ho cobra és vigent? Algú me'n va cinc cèntims?
No se si hi ha cap explicació per entendre aquest comportament general, però podríem trobar-la en el fet que la sensació és com si es tractés d'un impost, i els impostos no agraden, i les preguntes que et feies eren de l'estil: "i per què haig de pagar a un senyor que no conec que em diu que representa a l'autor de tal obra?", "Si ja paguem als músics, per què hem de pagar als autors de les lletres o la música?", "com sabem que els diners van a parar a l'autor?"
Fem un salt en el temps i ens trobem amb les mp3, els ipo, els mòbils... i la baixada d'Internet, de cançons, videos... i arriba el cànon digital que grava tots aquests aparells. No grava a qui es baixa música d'Internet, sinó qui compra els aparells. I la polèmica continua, però ara no són els organitzadors sinó els consumidors els que paguen aquest "impost" o sobrepreu que acaben d'aprovar.
La pregunta que em faig és si tothom que compra aquests aparells ho fa per baixar-se música d'Internet, o bé es es pressuposa que ho farà. Si no fos així s'estaria perjudicant els compradors que no tenen intenció ni baixaran res d'Internet. I la pregunta de qui ho cobra és vigent? Algú me'n va cinc cèntims?
Jo baixo musica, pelis antigues , llibres, receptes de cuina i tot el que ens convé. I a més........ compro els suports a Andorra. Apa!!!!. No paguem els canons a un govern que a la NOSTRA cultura ni un got d’aigua
ResponElimina