Qui es separa de qui?

Qui es separa de qui: el que no té ganes de continuar en situació desfavorable o el que et fa la vida impossible? Qui conrea sentiments nacionalistes: la perifèria o el centre?
Aquests dies, després de setmanes amb els problemes de rodalies i l'evidència de la manca d'inversió espanyola a Catalunya, han sorgit dues veus discordants amb un component de sorpresa important. El senyor Joan Rossell i el president José Montilla, han parlat clar i català. El primer denunciant el desequilibri inversor que pateix Catalunya des de fa molts anys, i el president advertint del perill de la desafecció dels catalans, si es mantenia aquesta actitud contra Catalunya. Perquè llavors és quan sents preguntar-se "per què no ens deixen anar si no ens volen?"
Ho he escrit en alguna ocasió, i ara penso que és de prou actualitat, que no és a base d'estridències i actituds insolidàries que s'aconsegueixen els objectius, sinó que és més eficaç sensibilitzar les persones que, al marge de sentiments i creences, som tots els que vivim en aquesta terra els que en sortim perdent, i que cal exigir els nostres drets i denunciar situacions discriminatòries. D'aquí el meu suport a iniciatives com les d'un aeroport en condicions, perquè hi podem anar tots, al marge de les nostres preferències polítiques.
No sé si els fets i declaracions d'aquests dies tindran continuïtat, o es tracta simplement de tocs d'alarma, per corregir trajectòries, amb l'esperança de no fer massa soroll. Sigui com sigui, crec que ha valgut la pena perquè alguna cosa han remogut, i potser qui ho havia de dir, s'hi ha llançat i qui ho havia de sentir, ho ha escoltat. Estarem amatents.