Avui ja és demà

Quan érem petits hi havia un parell de dies a l'any que anàvem a dormir molt tard. Arribàvem a travessar la línia de les 12h, i llavors la meva germana sempre feia la mateixa pregunta: "Avui ja és demà?". Experimentàvem el canvi de dia, fet gens habitual i que d'alguna manera ens impressionava.
Doncs avui ja és demà i s'ha de dir que el dia ha passat volant. I això es deu a tenir l'agenda ben atapeïda, que no et deixa pensar en què vindrà després perquè ja t'ho trobes a sobre. Massa dies com aquest no seria bo, perquè és molt important tenir temps per pair les coses, i disposar del temps suficient per analitzar i resoldre.
No he tingut d'analitzar les notícies del dia, però m'ha agradat un titular: "Blázquez demana perdó pel paper de l'Església en la guerra civil". M'hi imagino que amb matisos, però és bo que de manera formal la jerarquia eclesiàstica espanyola reconegui errors i males pràctiques durant la guerra civil, la qual cosa no els condemna ni els titlla com a dolents de la pel·lícula, ja que hi va haver errors a totes bandes, però sí que és d'agrair que s'accepti que no tot ho va fer bé l'Església durant la guerra civil, i jo encara afegiria durant la postguerra, donant suport a un colpista dictador i torturador. M'imagino que tot anirà arribant. Bona nit