Des d'avui comptem amb quatre-cents noranta-vuit nous beats, màrtirs del segle XX, que segons el Sant Pare, es tracta d'una mesura per avançar en la reconciliació. Un fet que alguns posen en dubte i d'altres ja no ens ve de nou, perquè està en la línia del camí que va emprendre l'església institucional des de l'arribada del Papa Joan Pau II.
Molta gent ho ha dit millor que jo, però permeteu-me només una petita reflexió: per què només s'ha recollit el llistat de víctimes en temps de la República i no s'hi ha afegit aquelles persones martiritzades per la dictadura de Franco? També va passar en el mateix segle XX. En què consisteix la reconciliació? En continuar acceptant que els dolents eren els defensors del govern democràtic, sorgit de les eleccions, i que els bons són i han estat els que es varen alçar en un cop d'estat?
L'Església catòlica institucional no vol reconèixer la seva implicació i defensa d'una part, la que va ostentar el poder després del cop d'estat, per por a reconèixer les pròpies misèries. Aquesta actitud no li fa cap bé, i aquelles persones que encara creiem en el valor de les paraules de l'evangeli, fa que ens sentim avergonyits per unes persones que ja no podem considerar els nostres representants, els nostres líders espirituals.
No voldria que del meu escrit es fes la lectura que no tinc en consideració el patiment de les persones a qui s'ha proclamat beats i beates, sinó que m'agradaria que posats a proclamar beats, també es tingués en compte a les altres víctimes, que hi tenen els mateixos drets, i potser entendríem més allò de la reconciliació. Diuen que la història l'escriu el guanyador, i això és prou significatiu per poder entendre tot el que passa. A l'Església jeràrquica li convindria una injecció d'humilitat i acceptar que són homes i els homes ens equivoquem moltes vegades.
Si heu seguit la notícia no sé si us n'haureu adonat, però també en això som diferents. Un altre motiu?...
Molta gent ho ha dit millor que jo, però permeteu-me només una petita reflexió: per què només s'ha recollit el llistat de víctimes en temps de la República i no s'hi ha afegit aquelles persones martiritzades per la dictadura de Franco? També va passar en el mateix segle XX. En què consisteix la reconciliació? En continuar acceptant que els dolents eren els defensors del govern democràtic, sorgit de les eleccions, i que els bons són i han estat els que es varen alçar en un cop d'estat?
L'Església catòlica institucional no vol reconèixer la seva implicació i defensa d'una part, la que va ostentar el poder després del cop d'estat, per por a reconèixer les pròpies misèries. Aquesta actitud no li fa cap bé, i aquelles persones que encara creiem en el valor de les paraules de l'evangeli, fa que ens sentim avergonyits per unes persones que ja no podem considerar els nostres representants, els nostres líders espirituals.
No voldria que del meu escrit es fes la lectura que no tinc en consideració el patiment de les persones a qui s'ha proclamat beats i beates, sinó que m'agradaria que posats a proclamar beats, també es tingués en compte a les altres víctimes, que hi tenen els mateixos drets, i potser entendríem més allò de la reconciliació. Diuen que la història l'escriu el guanyador, i això és prou significatiu per poder entendre tot el que passa. A l'Església jeràrquica li convindria una injecció d'humilitat i acceptar que són homes i els homes ens equivoquem moltes vegades.
Si heu seguit la notícia no sé si us n'haureu adonat, però també en això som diferents. Un altre motiu?...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada