La informàtica a vegades fa males jugades, potser em passa a mi que no en sóc un gran expert, encara que bona part del dia la passi davant d'un ordinador. Ara mateix he acabat d'escriure un correu que m'interessava, i que l'havia pensat força, perquè digués allò que realment volia dir, i s'entengués allò que pretenia que s'entengués. La dissort ha fet que quan he fet l'acció d'enviar l'escrit, ha desaparegut i no l'he trobat per enlloc. Després ja no he tingut ganes de tornar-ho a escriure. Demà ho faré de paraula.
La comunicació és bàsica i fer-ho bé és el gran objectiu. Quan hi ha falta de comunicació, les relacions es compliquen. Això ho podem veure en la família, en la feina, en la política. Un exemple d'aquesta darrera situació és el que podem observar entre polítics i vilatans. No sempre la comunicació és directa, sinó que es canalitza a partir dels diaris, les ràdios, les televisions... També Internet.
De la xerrada de l'altre dia, al Calisay, podria reproduir els elogis que feia l'Oriol Ferran a l'Internet, i un d'aquests era la possibilitat de comunicar-se directament amb molta gent, i les dificultats de ser censurat.
Serà per això que en època de campanyes electorals, els polítics han optat per obrir els seus blogs. Després, molts se n'obliden, probablement perquè ja no senten la necessitat de comunicar-se amb els seus lectors i abans potencialment votants.
Els votants volen accions i no paraules, però és important actuar i explicar bé per què s'actua d'aquella manera. Hem de comunicar-nos, per entendre'ns, per créixer. Podem ser agosarats, però si ho fem en silenci, sense comptar amb els altres, els resultats probablement no seran els pretesos, i tots hi perdrem. Si arrisquem, expliquem-ho bé.
La comunicació és bàsica i fer-ho bé és el gran objectiu. Quan hi ha falta de comunicació, les relacions es compliquen. Això ho podem veure en la família, en la feina, en la política. Un exemple d'aquesta darrera situació és el que podem observar entre polítics i vilatans. No sempre la comunicació és directa, sinó que es canalitza a partir dels diaris, les ràdios, les televisions... També Internet.
De la xerrada de l'altre dia, al Calisay, podria reproduir els elogis que feia l'Oriol Ferran a l'Internet, i un d'aquests era la possibilitat de comunicar-se directament amb molta gent, i les dificultats de ser censurat.
Serà per això que en època de campanyes electorals, els polítics han optat per obrir els seus blogs. Després, molts se n'obliden, probablement perquè ja no senten la necessitat de comunicar-se amb els seus lectors i abans potencialment votants.
Els votants volen accions i no paraules, però és important actuar i explicar bé per què s'actua d'aquella manera. Hem de comunicar-nos, per entendre'ns, per créixer. Podem ser agosarats, però si ho fem en silenci, sense comptar amb els altres, els resultats probablement no seran els pretesos, i tots hi perdrem. Si arrisquem, expliquem-ho bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada