S'acaba l'estiu i retornen vells costums de casa nostra, un d'ells la tradicional picabaralla sobre les seleccions nacionals. Permeteu-me que us digui que tot plegat ratlla la ridiculesa. No puc acabar d'entendre com hi pot haver gent amb tan poc autoestima que es presta a jugar el paper de dolent, m'imagino que per pressions polítiques nacionalistes. S'entén del nacionalisme espanyol.
El senyor Angel Maria Villar, president de la Federació Espanyola de Futbol, és d'aquelles persones que sembla que li toca fer tots els papers de dolent, però que li van com l'anell al dit. Aquesta manera de ser pot molt ben ser la garantia per perpetuar-se al capdavant de la Federació, com a personatge fidel a les voluntats de l'estat centralista.
Una vegada més la Federació espanyola actua contra els interessos de la catalana, i en definitiva contra l'anhel de molts catalans de poder veure actuar la seva selecció. Ridícul perquè ha deixat de ser original, perquè no aporta res de positiu, ni té cap justificació que no sigui política, disfressada de tot allò que vulgueu, però que no enreda a ningú.
Tinc els meus dubtes que l'esdeveniment es mereixi massa dedicació fins i tot en el meu blog, ni crec que, en cas de jugar-se el partit, em quedés davant la televisió per veure'l, però aquests dies que els ànims sobiranistes passen una bona ratxa, la posició de la Federació espanyola encara els dóna més força i més motius per justificar les accions reivindicatives.
El senyor Angel Maria Villar, president de la Federació Espanyola de Futbol, és d'aquelles persones que sembla que li toca fer tots els papers de dolent, però que li van com l'anell al dit. Aquesta manera de ser pot molt ben ser la garantia per perpetuar-se al capdavant de la Federació, com a personatge fidel a les voluntats de l'estat centralista.
Una vegada més la Federació espanyola actua contra els interessos de la catalana, i en definitiva contra l'anhel de molts catalans de poder veure actuar la seva selecció. Ridícul perquè ha deixat de ser original, perquè no aporta res de positiu, ni té cap justificació que no sigui política, disfressada de tot allò que vulgueu, però que no enreda a ningú.
Tinc els meus dubtes que l'esdeveniment es mereixi massa dedicació fins i tot en el meu blog, ni crec que, en cas de jugar-se el partit, em quedés davant la televisió per veure'l, però aquests dies que els ànims sobiranistes passen una bona ratxa, la posició de la Federació espanyola encara els dóna més força i més motius per justificar les accions reivindicatives.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada