Estic segur que convindreu amb mi que els temes judicials s'allarguen massa en el temps, fins al punt que quan es tracten ja gairebé no recordem quina en va ser la causa. Això passa a tots nivells, sobretot, però, en temes de grans estafes econòmiques i en casos de prevaricació o corrupció de presidents o caps de govern.
Suposo que endevinareu que estic pensant en el cas de Fujimori, antic president del Perú, i que avui ha estat extradit des de Xile perquè sigui jutjat per violació dels drets humans i corrupció. A mi em passa que la indignació que recordo haver tingut ara fa uns anys per la manera que Fujimori governava despòticament el seu país, se m'ha esfumat i només em queden sensacions. M'imagino que la premsa s'encarregarà de fer memòria dels detalls que formen part de la causa per a la qual serà jutjat, però la llàstima és que ha passat massa temps i, tal com va succeir amb el dictador xilè, han pogut gaudir massa anys impunement.
Les discussions aniran centrades en el grau de la pena imposada. Una vegada coneguda la sentència, hi haurà qui pensarà que és excessiva mentre que els altres la trobaran insuficient. Creieu que la distància en el temps afavoreix o perjudica les persones jutjades? Els crims contra la humanitat es veuen de la mateixa manera mentre s'estan cometen o al cap dels anys?
Fujimori torna a ser notícia després d'haver desaparegut de les primeres pàgines dels diaris, però què li passa al poble peruà? en quina situació es troba i com ha viscut aquests anys? quin deute pendent els té Fujimori? Hi hem pensat més en el darrer terratrèmol?
En el fons de tot resulta que els perjudicats sempre són els mateixos i, amb judicis o sense, amb condemnes o descàrrecs, les víctimes no hi surten mai guanyant, i s'han de limitar a aplaudir les sentències que els retorna la dignitat. Res més.
Ho acabava amb el paràgraf anterior, però rellegint el text se m'ha acudit una nova pregunta: com veiem el present de països com Venezuela? Hi ha molta contradicció entre les diferents opinions. Creieu que el poble ras, les classes mitjanes i baixes poden aplaudir la seva política? Jo sóc incapaç de jutjar-ho.
Suposo que endevinareu que estic pensant en el cas de Fujimori, antic president del Perú, i que avui ha estat extradit des de Xile perquè sigui jutjat per violació dels drets humans i corrupció. A mi em passa que la indignació que recordo haver tingut ara fa uns anys per la manera que Fujimori governava despòticament el seu país, se m'ha esfumat i només em queden sensacions. M'imagino que la premsa s'encarregarà de fer memòria dels detalls que formen part de la causa per a la qual serà jutjat, però la llàstima és que ha passat massa temps i, tal com va succeir amb el dictador xilè, han pogut gaudir massa anys impunement.
Les discussions aniran centrades en el grau de la pena imposada. Una vegada coneguda la sentència, hi haurà qui pensarà que és excessiva mentre que els altres la trobaran insuficient. Creieu que la distància en el temps afavoreix o perjudica les persones jutjades? Els crims contra la humanitat es veuen de la mateixa manera mentre s'estan cometen o al cap dels anys?
Fujimori torna a ser notícia després d'haver desaparegut de les primeres pàgines dels diaris, però què li passa al poble peruà? en quina situació es troba i com ha viscut aquests anys? quin deute pendent els té Fujimori? Hi hem pensat més en el darrer terratrèmol?
En el fons de tot resulta que els perjudicats sempre són els mateixos i, amb judicis o sense, amb condemnes o descàrrecs, les víctimes no hi surten mai guanyant, i s'han de limitar a aplaudir les sentències que els retorna la dignitat. Res més.
Ho acabava amb el paràgraf anterior, però rellegint el text se m'ha acudit una nova pregunta: com veiem el present de països com Venezuela? Hi ha molta contradicció entre les diferents opinions. Creieu que el poble ras, les classes mitjanes i baixes poden aplaudir la seva política? Jo sóc incapaç de jutjar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada