Fotografies, banderes, himnes, escuts, ofrenes... símbols que aquests dies estan de moda, per uns quants episodis ocorreguts des de l'onze de setembre, arran de l'ofrena dels partits polítics i societat civil al monument a Rafael Casanova, i a la crema, en dues etapes, de fotografies de membres de la casa reial espanyola.
Què faríem sense símbols? la societat els necessita per creure en alguna cosa, o poder-hi anar en contra. Les institucions civils, religioses o polítiques utilitzen símbols per identificar-se, i a vegades hi ha el perill de confondre el símbol amb la institució.
Tots hem vist la crema de la bandera dels Estats Units d'Amèrica, en mans de ciutadans de l'Iraq, Afganistan... amb la intenció de demostrar públicament l'odi vers la força invasora, o bé la penjada de la senyera als nostres balcons, per commemorar la Diada de 1714. Les dues situacions col·loquen un drap de coloraines, que és símbol d'un país, d'una nació, amb una acció provocadora, la primera, i reivindicativa la segona.
Abans de l'execució del dictador Saddam Hussein, la imatge simbòlica de la seva destitució fou l'enderrocament d'una estàtua amb l'ajuda de tancs americans. L'estàtua era el símbol, perquè Hussein estava amagat. A Romania, en canvi, el dictador Nicolae Ceausescu i la seva esposa varen ser penjats a la via pública. En aquest cas no es va tractar de cap símbol, o en tot cas el símbol va ser el propi dictador.
No ens creurem que amb la crema d'una fotografia no hi hagi implícita la voluntat de manifestar un rebuig contra la seva persona i el que significa, com també passaria amb la crema d'una bandera, però com ho hem de valorar i/o jutjar? L'acte en sí mateix, deixant de banda el personatge, no representaria més que la crema d'un tros de paper o teixit, però pot un acte així incitar i provocar-ne d'altres sense límit? Perseguir actes com els descrits, és una manera d'evitar mals pitjors?
Al marge de tots els nostres sentiments i creences, considero que cal actuar amb respecte, que no vol dir submissió ni renúncia a allò que estimem i sentim nostre. Quan es remenen símbols no valen els jocs. És preferible lluitar per defensar els nostres ideals, que no perdre's trepitjant els dels altres.
Què faríem sense símbols? la societat els necessita per creure en alguna cosa, o poder-hi anar en contra. Les institucions civils, religioses o polítiques utilitzen símbols per identificar-se, i a vegades hi ha el perill de confondre el símbol amb la institució.
Tots hem vist la crema de la bandera dels Estats Units d'Amèrica, en mans de ciutadans de l'Iraq, Afganistan... amb la intenció de demostrar públicament l'odi vers la força invasora, o bé la penjada de la senyera als nostres balcons, per commemorar la Diada de 1714. Les dues situacions col·loquen un drap de coloraines, que és símbol d'un país, d'una nació, amb una acció provocadora, la primera, i reivindicativa la segona.
Abans de l'execució del dictador Saddam Hussein, la imatge simbòlica de la seva destitució fou l'enderrocament d'una estàtua amb l'ajuda de tancs americans. L'estàtua era el símbol, perquè Hussein estava amagat. A Romania, en canvi, el dictador Nicolae Ceausescu i la seva esposa varen ser penjats a la via pública. En aquest cas no es va tractar de cap símbol, o en tot cas el símbol va ser el propi dictador.
No ens creurem que amb la crema d'una fotografia no hi hagi implícita la voluntat de manifestar un rebuig contra la seva persona i el que significa, com també passaria amb la crema d'una bandera, però com ho hem de valorar i/o jutjar? L'acte en sí mateix, deixant de banda el personatge, no representaria més que la crema d'un tros de paper o teixit, però pot un acte així incitar i provocar-ne d'altres sense límit? Perseguir actes com els descrits, és una manera d'evitar mals pitjors?
Al marge de tots els nostres sentiments i creences, considero que cal actuar amb respecte, que no vol dir submissió ni renúncia a allò que estimem i sentim nostre. Quan es remenen símbols no valen els jocs. És preferible lluitar per defensar els nostres ideals, que no perdre's trepitjant els dels altres.
Clarament la quema d´una fotografia no es mes que aixo, paper impres, pero el que li dona un significat diferent es el que esta impres. No estic a favor de la monarquia pero cremar la fotografia del rei es com dir que cremaria a tots els monarquics. En realitat ninguna bandera em posa dret pero comprem que si queman una bandera que en sombolitza, encara que jo no estic d´acord, estan atacant la meva persona, i per tant crec que ha de ser perseguit.
ResponEliminaÉs preferible lluitar per defensar els nostres ideals, que no perdre's trepitjant els dels altres.
ResponElimina- Ja ho dius bé. Són DELS ALTRES, i ens els volen imposar tant sí com no. No se com es pot lluitar amb aquesta por d'ofendre, no fos cas que algú s'enfadés. Covardia, i així ens va.
La qüestió bàsica és :
ResponEliminaEsta penalizat cremar una foto del President d'Espanya? o de Catalunya?
NO.
Doncs del rei tampoc ho hauria d'estar.